Parlem extremeny

Quan pensàvem que res podia sorprendre-nos ya de l'actuació dels nostres polítics, va i apareix l'inefable Carles Mulet, portaveu de Compromís en el Senat, demanant la concessió d'una subvenció al 'Órgano de Seguimiento y Coordinación del Extremeño y su Cultura' (OSCEC). Mulet considera que la «llengua extremenya», a pesar de no ser oficial, deu contar en el recolzament de l'Estat, puix la Constitució consagra la protecció de totes les llengües i modalitats llingüístiques d'Espanya.

L'iniciativa de Mulet no per insòlita deixa de ser lloable, i no serem nosatros, valencianistes llingüístics, els que neguem a uns atres pobles el dret a defendre les seues pròpies modalitats idiomàtiques, i inclús a elevar-les a la categoria de llengua. Ocorre en este cas que l'extremeny no sol ser considerat com una llengua, sino com una parla dialectal o una variant del castellà; o, com a molt, com una varietat de la família llingüística astur-lleonesa, que comprén també l'asturià, el lleonés i el mirandés; tota ella, també, en procés de lluita pel ple reconeiximent com a idioma, i no com a varietat rural castellana. Els defensors del 'estremeñu' se queixen de que no tenen respal institucional en Extremadura; que la parla pròpia, transmesa exclusivament de manera oral, corre el perill de desaparéixer, i es planyen de que no troben recolzament d'acadèmics i investigadors, puix abundants filòlecs 'de prestigi' neguen directament que l'extremeny tinga una entitat diferenciada del castellà.

El OSCEC s'ha posat mans a l'obra i inclús han escomençat a dissenyar una normativa ortogràfica que permeta estandarisar l'extremeny, com a pas necessari per al seu reconeiximent oficial. I en eixa noble encara que àrdua lluita, l'àngel salvador Mulet ha descendit dels cels senatorials per a reclamar en la tribuna el dret de la llengua extremenya a existir de manera diferenciada del castellà, i el deure de l'Estat de subvencionar en justícia a les entitats que defenen la seua preservació.

Sorprén que un partit de tan excelsos valors com Compromís, prest a erigir-se en defensor de causes llingüístiques perdudes dellà les nostres fronteres, se dedique a reprimir, discriminar, difamar i retirar subvencions als que, pobres de nosatros, païsans seus, pretenem lo mateix per a la llengua valenciana. En una diferència: el nostre idioma no és (encara) un dialecte rural que mai ha segut escrit, viu només en la parla dels ancians; és una llengua que contà en un Sigle d'Or, oficial durant 500 anys del Regne de Valéncia, en la que s'han escrit gramàtiques i diccionaris des de fa sigles; que conta en una normativa, la de la RACV, base per a la construcció d'una llengua estàndart valenciana, moderna a l'hora que arraïlada en la parla del poble. Pero res, che, ya ho tenim clar: l'any que ve, per a tindre subvenció en el llibret de la falla, escriurem el llibret en extremeny...