Records de la meua infància

Apenes havien donat les cinc del matí i ja sentia, des de la cambra on dormia, tossir al meu iaio que caminava per baix. Era la matinada del divendres i m'havia quedat a dormir en la caseta, perquè els meus iaios seguirien en ella fins a la festivitat de Tots els Sants. La gossa pantaixava, senyal inequívoc de què intuïa un dia de passeig.

El meu iaio havia quedat amb uns amics per a anar a fer esclatasangs. Havia plogut dies arrere i el sol havia calfat, senyal inequívoc de què la jornada seria profitosa. I no es va equivocar. Quasi mig cabàs s'havien repartit entre la quadrilla. Davant de la sorpresa de tots, vàrem guardar uns quants per a fer-los sobre les brases per a sopar. Amb un dollet d'oli i llima, all picaet i jolivert, menjar de déus.

L'endemà, la meua tia es va encarregar de fer conserva amb ells, per a això va llavar i va tallar els bolets en trossos grans. Els va posar en una cassola fonda i els va cobrir amb una mescla que va fer per cada deu gots d'aigua del pou, un de vinagre i un d'oli. Sal al gust. Va afegir fulls de llorer, alls pelats, una branqueta de timó fresc i grans de pebre. Va bullir tot durant 20 minuts.

Després va omplir els pots de vidre que prèviament havia esterilitzat bullint-los en aigua, va colar el líquid resultant i va cobrir afegint de nou un full de llorer, una dent d'all pelat, una branqueta de timó fresc i grans de pebre en cada pot. Li va afegir oli que cobrira tota la part superior, per a aïllar, una vegada acabat el procés, la conserva dins del pot al quedar una làmina damunt del líquid.

En una cassola ampla, va posar un drap de cuina en el fons perquè no es trencaren, va depositar els pots amb la tapa cap amunt i va cobrir amb aigua. Va portar a ebullició almenys mitja hora. L'efecte de la calor faria que isquera l'aire de l'interior dels bots i quedaran segellats. És el que denominem al bany maria.

Una vegada apagat el foc, sense retirar els pots de l'aigua, va deixar refredar. Els va traure i els va posar boca per avall abans de guardar-los, si algun perdia líquid, ens ho menjaríem el mateix dia.

Em quede escoltant com comptava el meu iaio la quantitat de bolets que havien vist. La muntanya estava preciosa, humida i verda que després del sec estiu, era una delícia el contemplar-la.