Records de la meua infància

Havia anat a la notaria on mon pare treballava. El notari, home enorme que em causava moltíssim respecte em va saludar i preguntant-me com m'anaven les coses, ja se sap, els estudis, els amics... Em va preguntar si ja havia berenat. Encara que hora era per a això, no ho havia fet, així que, al dir-se'l, em va arreplegar amb el seu braç en els meus muscles i em va portar cap a la part interior de la casa on estava la cuina. Don José (José Barona Sanchis), com així el cridava jo i tots els que a ell es referien, era home afable i, com més avant comprovaria, amb una bondat infinita, perquè alguns estius després em donaria classes particulars de llatí i no era un alumne molt avantatjat en la matèria.

Damunt de la taula hi havia una tortada plana, plena d'embalums amb una pols per damunt. Amb unes tisores em va tallar un bon tros i dins d'un plat me la va donar per a menjar. A la qual cosa va afegir un got de llet per a acompanyar. Em porte eixa cosa a la boca sense saber ni tan sols el que era. Un sabor suau molt especial on sobreeixia la canella. Em va preguntar si m'agradava i vaig assentir amb el cap. Va ser llavors quan em revele el secret de tal menjar. És la monxàvena que també se la coneix com almoixàvena o moixàvena, d'origen morisc i és molt típica del meu poble Xàtiva, em va dir.

La veritat és que estava molt bona. Vaig acabar el berenar i després vaig eixir a jugar, mon pare estava molt aqueferat i em va donar una besada de despedida.

Encara que eixa pasta no és molt coneguda fora de la comarca de la Costera i els seus pobles del voltant, anys després em tornaria a trobar amb eixe dolç típic en diverses ocasions, i donada la meua curiositat vaig demanar si podia saber com es feia.

100 grams d'aigua, 50 oli d'oliva, 80 de farina, 20 de sagí (opcional), 3 ous, 125 de sucre, un poc de sal i canella en pols. Es posa en un casset a mig foc l'aigua i l'oli. Quan bull es tira de colp la farina i el pessic de sal. Es remou enèrgicament mentres es retira del foc fins que la massa deixe d'estar apegalosa i se solte amb facilitat. Es deixa en una safa a banda perquè es refrede un poc. Es van afegint els ous d'un en u. No es posa el següent fins que l'anterior s'ha integrat del tot. Es posa una safata amb paper de forn. S'estén amb una espàtula, de manera que es queda una fina capa. Posem per damunt el sagí en trossos xicotets. Repartim el sucre i tirem canella. Posem en el forn a 200ºC uns 20 minuts fins que es dore.