

Secciones
Servicios
Destacamos
JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE
Viernes, 5 de febrero 2016, 23:42
La meua iaia estava assentada en una cadira fent llata per a després cosir-la i fer barxes. La palma que es treia de la palmera nana que creixien en les nostres muntanyes, cridà pels Valencians Margalló (Chamaerops humilis). I es recol·lectava els fulls del centre, el cocolló.
Després, una vegada a casa, el meu iaio les deixava assecar en el corral o a vegades en la teulá del riurau una o dos setmanes, rebolicant-la perquè s'assecara per totes les bandes. Després les ensofrava, que era la manera de blanquejar-les, operació que realitzava per mitjà de la combustió del sofre. Les ficava dins d'una tina un poc humides, en un bot cremava el sofre, tapava la tina amb una manta, sac o una taula de fusta, i després de dotze hores estaven blanques.
Les palmes ja seques i blanques s'havien de ambrinar, procés de separació dels folíols que estan units en la palma; estos folíols separats es cridaven brins. Amb els brins de la palma es feia una trena, que és el que coneixem per llata. Podien fer-se la trena amb dos, tres, quatre, cinc o sis brins, segons els objectes que volien fabricar-se
La part subterrània del tronc és comestible, blanca i esponjosa, i de sabor ensucrat: el margalló, era per a nosaltres, els xiquets de la nostra època, un regal molt estimat i apetitós. Amb les palmes es fabricaven no sols cabassos, també graneres, barrets, les sàries, sarnatxos, sanganells, seients, estores de casa i del carro, morrals i les barxes...
La casa olia a glòria bendita, en el foc s'estava cuinant un guisat de manetes de porc. Però la meua tia Pepa em tenia reservada una sorpresa. Ella coneixia una recepta que li havia passat una amiga i que venia de Canals, concretament d'una mestra pastissera Paquita Montagud i que feia uns pastissos que allí denominaven 'Suspiros'.
La meua tia havia promés fer-se'ls per a l'aniversari del fill d'una bona amiga. Per a això, em va portar a la cuina perquè mirara com es feien.
Per a fer-los va separar les clares dels rovells de quatre ous. En un llibrell va muntar les clares a les què havia posat un poc de sal (truc) perquè quedaren al punt de neu perfecte batent-les amb unes varetes. Quan ja estava quasi muntada la clara jo era l'encarregat d'anar tirant a poc a poc del cartutx el sucre, deixant-ho caure a poc a poc (250 grams). Quan estava tot i la crema estava untosa afegirem anous pelades (400 grams) i mesclarem bé.
En uns motles de paper arrissat que havíem comprat vam depositar la mescla en el seu interior, sobre dos cullerades en cada un d'ells. No cal que vos diga que els meus dits no parava d'untar-los i emportar-me a la boca eixa exquisites.
Els vaen depositar sobre una safata i al forn precalfat a 150 graus. Al voltant d'hora i quart, hora i mitja a foc suau perquè coguera el seu interior va ser prou.
En una capseta de cartó vaen depositar els dolços, no sense abans apartar-nos uns quants per als postres d'en acabant de dinar.
Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Recomendaciones para ti
Esta funcionalidad es exclusiva para suscriptores.
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.