¡Fosca!

I¡refosca..! Són paraules que van perdent-se. Solien estar en boca pia, com una solució alternativa al ¡fotre! o ¡refotre niu..! tan socorreguts i que en la llengua valenciana tampoc resulten malsonants com ses traduccions al castella, que evidencien poca educació.

Res com la dolçor de la pròpia llengua, per a traure tot el suc a un vocable multiús, que significa variades coses i expresa diverses situacions: admirativa, condenatòria, malaidora, alegre... quasi tantes com ¡botons! o ¡rebotons! que farien el mateix joc i donarien per a un discurs, com el que en la mateixa consonància, pero manco eufemístic, llançà aquell bon home de pobres paraules, davant la viuda d'un amic que jaïa de cos present. El llaurador, llevant-se el barret i rascant-se la calva amollà !collons¡ abarcant lo greu de la situació; !mira que té collons¡ donant-li tot el valor al cas; ¡i no hi ha més collons! concloent per a recomar resignació, front a lo inevitable. Apenes utilisà una sola paraula. A qui tan fluix en retòrica estava, li bastà un vocable per a suplir-li lo poc versat.

Bo. !Fosca¡ !refosca¡ !collins! ... hauriem d'expressar els valencians, front a tot lo que damunt tenim, santificant-nos (en J.) perque des de fòra nos machaquen i des de dins alcem els muscles, com si mollisnara confeti i nos acaragolaren serpentines de colors. Se nos ha deixat caure el teixit industrial, exigint-nos insòlits i desmesurats controls de calitat que els competidors no guarden, mentres nos reblixen des d'Asia tot a euro i si t'he vist no m'enrecorde; ya me diran qué farem en l'agricultura, sector estratègic a l'hora d'assegurar suministre de calitat i conreu de l'entorn, quan arroïnats els llauradors que queden, nos rodege la malea, les rates i els mosquits se nos papen i hajam de menjar taronges africanes agres i contaminades de plaguicides, allà gens controlats. I ací tots a la coa dels desocupats.

La llibertat de mercats ¡magnífica! la de capitals ¡inmillorable! per a qui els té. Pero ací, enfrontant-nos, els polítics consagren les enveges d'autonomies inasseciables, front a les que no volen ser manco, mentres les tradicions i els esforços dels valencians, que serviren per a matar la gana o equipar industrialment als demés, no nos aprofiten. Fosca, en este cas, sense admiració: negror. Collons, igualment, serà lo que caldria dir i tindre. I no parlem d'idioma.