EL BLOC I GOLIAT

La pluralitat és un dels ingredients imprescindibles per a la bona salut democràtica. Les majories absolutes són això: absolutes, incontrolables i arbitràries. El Bloc ha sigut durant anys i panys un bon antídot contra les majories insultants. Sempre que ha pogut i, ai, sempre que l'han deixat. La política a Gandia d'aquests últims trenta anys no s'entén sense les aportacions que ha fet el Bloc i el valencianisme. La ciutat no ha resistit la dictadura de la picola, però almenys els bloquistes han frenat la barbàrie en la mesura de les seues possibilitats. A més, Gandia, gràcies a la gent que integra el Bloc o els fa costat, és més culta, una avantguarda cultural arreu del país. Jo sempre he vist la política local des de la barrera. Un no coneix suficient les entranyes de l'Ajuntament, i per això li falta el punt d'observació que significa el dur os de rossegar de la batalla diària dels despatxos, els telèfons, les comissions, els dinarots -que no els dinarets- i els plenaris. Però estic temptat de dir que als meus amics del Bloc els ha faltat mala llet i els ha sobrat blanor, i per això sovint el PSOE, que és el que mana des del Paleolític Superior de la democràcia, se'ls ha rigut als nassos sempre que li ha donat la gana. Em faig càrrec que per a deixar de banda ni que siga una miqueta l'ètica i els escrúpols, i agafar-se al caramel del populisme i del balafiament del que no és teu, és a dir, dels impostos públics, cal tindre un ronyó, una melsa, un fetge, una arrogància, un cinisme i unes butxaques foradades com les del PSOE, però per a no ser engolit per la fera cal espantar-la amb «no em fotràs, tort, que t'hi veus». Si sense pluralitat no hi ha frescor democràtica, tampoc la hi ha sense alternança. N'hi ha criatures que van nàixer a la primeria dels huitanta del segle passat i ja són pares i mares que només han vist tallar l'abadejo als mateixos. Quina barbaritat! I passa el que passa. L'Ajuntament del PSOE s'ha convertit en un «règim», en una oficina de col·locació i d'estómacs agraïts, dispost a pagar qualsevol preu per no perdre el poder. Ací i a tot arreu: pacten amb els independentistes a Catalunya, amb el PNB al Congrés i amb el PP a Euscadi i allà on faça falta, amb comunistes, ecologistes, taurins, proteccionistes d'animals, amb la dreta blavera rància local i la presumpta dreta liberal del carrer Major i adjacents, i amb el mateix dimoni si fóra imprescindible. És una màquina -formidable- de poder. La política, per a molts dels adherits al PSOE, ha esdevingut una forma passablement bé de viure. Per això més que mai són necessaris els vots al Bloc, per a apostar per la regeneració, sense pors. Ventilar l'Ajuntament perquè entren aires nous. Molt amb compte, doncs, a no deixar-se engatussar per la mística de l'esquerra, que no és sinó l'excusa que cada quatre anys s'agafen els inquilins d'aquesta casa per a perpetuar-se i fer com ara política de dretes amb la dreta. La gent del Bloc, en canvi, no viu de la política. Els seus avals són l'honestedat, el bon fer, una immensa capacitat de treball, l'equilibri entre tradició i modernitat, la defensa del patrimoni cultura i ambiental, la vocació de servei en funció tant de la ciutat com de la comarca i el país sencer. Ara només cal que ensenyen les dents, que David li ensenye les dents i la fona a Goliat.