REIVINDICACIÓ DE LA CULTURA (EN TEMPS DE CRISIS)

Cultura és creació, invenció, agosarament, goig. Compartir, mamprendre, mostrar, fer crítica constructiva. Anàlisi, esmicolament, minuciositat i rigor. Poesia i fàbula. No ens cal, tot això, en moments de crisi? En un temps en què el nostre model de societat i de vida se'ns cau a terra, el pitjor que podríem fer és rendir-nos, restar perplexos, inactius i a l'atzar d'uns vendavals econòmics i financers desfermats sense control i sense mida. Haurem d'esperar que la solució ens vinga de fora?

Sense eixir del clos, com aquell qui diu, en uns pocs dies he tingut el plaer de viatjar per molts temps i espais. He revisitat els moviments socials al llarg de la història, he vist l'evolució de la fauna, a la comarca, als darrers decennis, de la ma de Jesús Vilaplana; he contemplat el lliurament d'uns premis digníssims en el nostra panorama literari, concedits a uns autors que de segur acabaran sent emblemàtics: el xativí Xavier Aliaga i Laia Noguera, catalana de Calella. Encara encara, he pogut acabar, amb molta més gent, amb un passeig plaent per la muntanya de Santa Anna i la seua ermita, retratada en un nou llibre. Al bell mig, m'he trobat amb una nova i ampla síntesi de la geografia i la història comarcal, promoguda per la Mancomunitat de Municipis. Ha estat, tot plegat, un privilegi, sense que m'haja gastat a penes diners i sense que l'administració s'haja vist en absolut llastrada per dispendis destrellatats. Potser calga recordar que no són aquesta mena de despeses, del tot mesurades, les que han conduït a la crisi actual del deute públic i privat. Ben al contrari, poden ser-ne part de la solució.

És possible que una porció dels esforços creatius hagen de conduir-se cap a la nostra estructura socioeconòmica. De fet, no estaria mal plantejar un diàleg més intens entre turisme i cultura. Ja fa temps que és evident i provat que les ciutats amb propostes innovadores i imaginatives són les que es duen el gat a l'aigua en aquest tema. Així mateix, caldria transitar des dels estudis socials a la planificació econòmica, o des de la cultura més elitista a la solidaritat social. Una governança de les ciutats i els pobles hauria de tenir en compte totes aquestes pulsions, coordinar-les i projectar-les cap al futur.

El pensament i la filosofia són definitoris d'una societat civilitzada -com ens creiem que era la nostra-. No podem permetre'ns el luxe d'actuar des de la ignorància, menysprear-los o pensar que el que no dona pessetes per a demà cal deixar-ho estar. Això ens portaria a una societat primitiva, sense ànima; i a recular en la història. No hauríem d'entrar en la desqualificació fàcil i barroera dels qui disenteixen sinó entrar a discutir arguments i planificar així l'eixida als nostres problemes que són econòmics, certament, però van lligats precisament a la crisi d'uns valors especulatius, d'una ètica i de la mateixa identitat d'una societat. La cultura, junt a un esforç solidari, és la vacuna contra la depressió econòmica i anímica que vivim.