Enric Duràn i Tortajada

El que seria un gran poeta, narrador excelent i bon autor teatral, Enric Duràn i Tortajada, va nàixer en Valéncia el 27 d'agost de 1895, en el carrer Clarachet. Foren sos pares Miquel, agent comercial, natural d'Andorra i sa mare, Cirila, filla de Benimodo i mestra nacional. Morí tal dia com demà 28 de juny de 1967. Estudià en el Colege Hispano-francés, on als deu anys fundà un periòdic -"El Ideal"-. Als 16 anys es va quedar òrfen de pare i es dedicà a la professió del seu progenitor. En l'any 1912, començà a escriure en "El Progreso", de Xàtiva. L'any següent, en prosa castellana, escriu en "La Correspondencia de Valencia". En 1916, publica "La predicció", en "El Cuento del Dumenche". 1919, estrena en el teatre Olympia, la comèdia: "La senda azul", de gran èxit. 1920, En el teatre Lírico, "Tronada d'estiu". 1921, en el Ruzafa, una sarsuela en dos actes -"Beniflors"- en colaboració en Eduart Mallent i el músic Manuel Palau. Obra plena de passions; espill viu de l`horta valenciana. 1925, escriu en "LAS PROVINCIAS". En 1929, junt a son germà Miquel, estrena en Barcelona la comèdia "Les dones són el diable". També colabora en "Blanco y Negro", i publica la seua primera poesia en llengua vernàcula en la revista "Taula de lletres valencianes". 1932, estrena en el Alcàzar de Valéncia: "Ahí va un caçador" i "Un home de sort". Com va ser concejal i tinent D'alcalde de nostra ciutat. Deijà de publicar durant els anys 36 al 39. Després ya no va parar. Dels 42 al 54 publica: "Els sonets de la llar", "Les cançons de l'horta", "Poemas de Valencia", "Pomell de rimes" "Englantina d'or", "Poemes i madrigals", "El ramell líric", "Retaule vicentí"… Si les nombrara totes no cabrien en esta columna. Arreplegue, puix, tres opinions sobre l'autor. Azorin dia: "La huerta de Valencia exulta en los versos de Durán i Tortajada." Ombuena va escriure: "Durán ha compuesto el poema de las acequias huertanas, de los canales ribereños, de los manaderos montañeses, de los ríos fecundantes…". I J. Giner afirmava: "L'obra poètica d'E. Duràn i Tortajada és una de les manifestacions més brillantment personals de la poesia valenciana." Líric com Auxiàs, satíric com Jaume Roig, valencianiste com pocs i qui en l'art dramàtic Guillem de Castro va tindre parangó.