“Si l’Acadèmia roman independent no té per què afectar-li el color del Govern”

Ascensió Figueres acaba de ser reelegida presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Afronta esta segona etapa amb nous reptes. El procés per a ostentar novament el càrrec no ha sigut fàcil. Han sigut necessàries dos votacions. En el pròxim lustre es planteja consolidar l’ús del valencià i que es parle més de la llengua en clau cultural i lingüística que en termes polítics

–Acabada d’elegir presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com afronta esta segona etapa en el càrrec?

–Ara tot pareix un poc més fàcil. Vaig arribar per a presidir una institució nova que calia posar en marxa: buscar funcionaris, mobles, una seu... Estos cinc anys que vénen s’acosten amb més tranquil·litat.

–Quins són els projectes més immediats?

–El més important és concloure el Diccionari normatiu valencià. Hem aprovat ja la Gramàtica normativa valenciana i el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. A més, hi ha uns altres projectes en marxa, com l’Atles toponímic i l’Atles lingüístic. Fer un observatori permanent de l’ús del valencià és una altra de les propostes.

–Com van les conversacions per a la nova seu?

–N’hem parlat inclús en estos últims dies, però no hi ha res concret. Esperem que serà prompte.

–Se’n coneix la ubicació?

–Estem valorant les possibilitats.

–Com és la relació entre els acadèmics?

–Es treballa perquè tot isca per unanimitat, però entre 21 no sempre és possible. Parlem de consens a partir de 18 o 19 vots. En això té a veure la bona relació entre els acadèmics, contràriament al que podia paréixer des de fora. Ací mai hi ha hagut eixos blocs de procedències. Sempre es dialoga.

–En quines qüestions cal incidir en este pròxim lustre?

–Hem d’insistir en eixe coneixement de la llengua. Volem fer una campanya dirigida a escolars perquè es conega la institució i per evitar certes confusions.

–Va acudir a la segona votació convençuda que anava a ser reelegida?

–I a la primera també.

–Li va sorprendre eixa primera derrota?

–Esperava eixir elegida.

–I què va passar per a no aconseguir eixos 11 vots?

–Crec que les motivacions dels tres vots en blanc van ser heterogènies. Això va posar un diàleg sobre la taula que es va solucionar.

–D’haver perdut, s’hauria presentat una tercera vegada?

–No sé què hauria fet.

–Esperava la candidatura de Casanova?

–No em va sorprendre perquè va ser fruit de les conversacions de diversos acadèmics entre la primera i la segona votació.

–I la retirada de Palomero?

–El fet que aparegueren tres candidatures dificultava una elecció.

–El suport de tres acadèmics de la Universitat a la seua candidatura és un aval a la seua gestió?

–Sí, els tirs van en este sentit. Si tenim en compte que la candidatrura de Casanova i la meua coincidien en la Junta, l’única diferència estava en la Presidència. Han comptat eixos cinc anys de gestió i, a més, s’equilibrava més la Junta.

–Creu que la candidatura de Casanova estava influenciada per algun partit?

–És legítim aspirar a un càrrec. Jo valore positivament la proposta de concloure diferències.

–Les reunions mantingudes amb Víctor Campos abans de la votació han sigut decisives per a amarrar el vot?

–En eixes reunions, més que de vots es va parlar d’objectius.

–I quins són eixos objectius?

–Estabilitat i fluïdesa en la relació amb el Govern.

–Es va plantejar no presentar-se a la reelecció?

–Sí, se’m va passar pel cap

–Què li va fer canviar?

–Un grup d’acadèmics, a qui després se’n sumaren més, em van demanar que reconsiderara la meua postura.

–Quin rumb creu que hauria pres l’AVL si haguera guanyat Casanova?

–La diferència hauria estat en la manera de gestionar. El treball lingüístic no hauria sigut diferent.

–És curiós que vosté i Casanova presentaren la mateixa Junta.

–La tenia des de juny. Em satisfà perquè estava ben pensada.

–Està polititzada l’Acadèmia?

–En absolut. Això es veu en les votacions, secretes o a mà alçada.

–Llavors, per què Casanova va dir després de perdre que s’havia perdut una possibilitat de despolititzar l’AVL?

–Les primeres reaccions no s’han de valorar excessivament, i ho dic per experiència. A vegades ens precipitem.

–Tindrà un mandat més tranquil amb Saldanya com a vicepresident que amb Palomero?

–La relació amb Palomero ha sigut magnífica a tots els nivells. Amb Pérez Saldanya em duc bé i hem treballat junts en la ponència que va redactar la Gramàtica. Ell en va ser el redactor. Estic segur que el treball amb ell anirà magníficament.

–Què pot aportar Pérez Saldanya?

–El sector universitari es plantejava la Vicepresidència, inclús la Presidència de l’AVL. Espere que puga ajudar a mitigar asprors amb alguns sectors de la Universitat. Hi ha alguna reticència en algun departament.

–La presentació del Dictamen sobre la denominació del valencià va ser el moment més difícil en la primera etapa?

–La veritat és que sí.

–Com se’n va eixir de la situació?

–Les coses ixen malament quan ens encabotem a traure-les de pressa. Quan es va recuperar eixe diàleg amb els acadèmics i amb el Govern, que estava immers en el procés d’aprovació de les llengües europees, es va acabar la crisi.

–Si el PSPV guanyara les eleccions de maig, creu que es generaria un conflicte amb l’Acadèmia?

–No.

–Té por de les pressions d’un hipotètic tripartit?

–Si l’Acadèmia roman independent no té per què afectar-li el color polític del Govern.

–Han millorat les relacions amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana?

–Amb algunes institucions valencianistes hem fet intents d’aproximació, que els han rebutjat sistemàticament. Vull pensar que ha sigut perquè ho hem fet a nivell institucional. Els costa esta aproximació. La solució pot ser iniciar uns contactes des de més avall, però és necessari que ens hi acostem i acabar amb els últims badalls de conflicte que queden.