Una reconeguda actriu a Mèxic i Veneçuela

Frases com «de veu ronca, alta i molt bella», «va passar de ser una bella actriu a una gran actriu» o «li cridaven la baríton d'Alger, i ni era baríton ni era d'Alger, sinó d'Alacant», són algunes de les frases que es poden llegir atribuïdes a l'actriu Liliana Durán, una desconeguda a Espanya, però eldenca de naixement i prestigiosa intèrpret a Mèxic i Veneçuela, tant per la seua participació en pel·lícules mexicanes i telenovel·les veneçolanes.

Filla d'Expósito Durán, que havia sigut governador de Girona per la CNT, Liliana va nàixer a Elda un 2 de maig de 1932. Després de la Guerra Civil, els antecedents com a assessor del moviment sindical del pare va portar a la família a exiliar-se a Mèxic.

Pocs anys després, una jove Liliana Durán debuta en el cinema en 1950 amb un paper secundari en la cinta 'Donde nacen los pobres', protagonitzada per Abel Salazar i Amanda del Llano. Va ser amb aqueix paper amb el qual va ser fitxada pel director José Díaz Morales, que li va encomanar un paper de major pes en la cinta 'La malcasada'. Díaz Morales va apostar per Durán i la va convertir en habitual en les seues produccions, dins de les quals va arribar a treballar en set. D'elles, la de major èxit va ser 'Salón de belleza', amb un repartiment que incloïa, a més de Liliana a Emilio Tuero, Rita Macedo, Andrea Palma i la diva teatral María Douglas.

No obstant açò, va participar en altres pel·lícules com a Nit de perdició (1951), amb Rosa Carmina, La mentida (1952), amb Marga López i Jorge Mistral i Preferisc al teu Papa! (1952) amb Fernando Soler, Emilia Guiu, Joaquín Cordero, Delia Magaña, Amelia Wilhelmy, Yolanda Varela i Blanca de Castejón, entre uns altres.

Malgrat l'habitual presència en els metratges de Díaz Morales, fou amb el director Rogelio A. González amb qui Durán va obtenir els majors èxits, compartint elenc amb un ídol de l'època com era Pedro Infant. Va treballar en El mil amors (1954), on també van actuar Joaquín Pardavé i Rosita Quintana, i en Escola de rodamóns (1955), una de les millors comèdies de la història del cinema mexicà i on Liliana es llueix com la xica que coqueteja amb el personatge d'Infant, davant l'enuig de la coneguda actriu Miroslava. La seua última cinta a Mèxic va ser El sultà descalç (1956) al costat d'un altre gran del cinema mexicà com Germán Valdés 'Tin Tan'.

Ja prop dels anys seixanta, Liliana Durán desplaçarà residència i format d'interpretació després de mudar-se a Veneçuela de la mà de la seua parella, el publicista mexicà Héctor Quintanil. Prèviament, recorden les pàgines de premsa rosa de l'època que havia tingut un romanç significatiu amb el poeta espanyol establit a Mèxic Luis Rius, però és amb Quintanil amb qui viatja a Veneçuela.

Allí trobarà nous papers en les famoses sèries televisives del país i aconseguirà la consagració com a actriu en inoblidables papers en produccions dramàtiques de Radio Caracas Televisión. Entre elles, és recordada notablement pels seus papers en Què va passar amb Jacqueline?, La usupardora, Raquel, Alejandra i Estefanía, on el seu talent va brillar en més d'una ocasió amb papers de malèfica al costat de figures que van marcar època en la història de la televisió veneçolana com Doris Wells, Marina Baura, Amèrica Barris, Tomás Henríquez, Carlos Márquez, Orlando Urdaneta, Paúl Antillano i Héctor Hernández Vera, entre uns altres. Els últims treballs que va realitzar van ser Dona prohibida en 1991 i Perillosa en 1994.

Liliana Durán va morir el 24 d'agost de 2006 en Illa de Margarita, el lloc que va triar per al seu retir de l'escena i de la fama com a intèrpret, encara que no va aconseguir evitar els reconeixements en la premsa veneçolana després de la seua mort i el record de la província d'Alacant i la localitat d'Elda, on va nàixer.