Un villener dues vegades president

Joaquín María López De Oliver y López de Platas, nascut a Villena un 15 d'agost de 1798 va ser un polític espanyol de principis del Segle XIX que va arribar a ser president del Govern en dues etapes diferents l'any 1843.

Joaquín María López pertanyia a una família acomodada i d'antiga soca, l'origen de la qual es remunta a la Corona d'Aragó. Va estudiar Filosofia en el col·legi de Sant Fulgenci de Múrcia durant quatre anys i Jurisprudència en la Universitat d'Oriola, on va obtenir primer el grau de Batxiller en Lleis en 1818 i més tard el de Llicenciat, en 1821.

Mentre estudiava va exercir en la Universitat d'Oriola la càtedra de Filosofia Moral i Dret Natural, i també la de Dret Romà. Va treballar breument com a advocat a Madrid entre els anys 1821 i 1822 i després va tornar a la seua terra d'origen per a incorporar-se a la Milícia Nacional. En acabar el trienni liberal es va exiliar a Montpeller fugint de la repressió dels absolutistes. Allí va passar un any, durant el qual va estudiar ciències en la universitat de la ciutat. De nou a Espanya, es va establir com a advocat a Alacant, on va romandre alguns anys.

Va començar la seua carrera política com a síndic 'personer' de l'Ajuntament d'Alacant en 1833. Va ser diputat a Corts de 1834 a 1843. Durant aquest període va exercir, a més, altres càrrecs importants. Va ser Ministre de la Governació en el consell presidit per José María Calatrava en 1840 i, posteriorment, va exercir com a president del Govern en dues ocasions: del 9 al 19 de maig de 1843, la primera, i del 23 de juliol al 10 de novembre de 1843, la segona.

El Regent Espartero després de la dimissió de José Ramón Rodil y Campillo, donada la falta de suports parlamentaris, va encarregar a Joaquín María López, capdavanter de la majoria progressista, formar govern, en el que va anar la primera presa de la presidència del Govern de López.

Malgrat formar part del partit progressista, els diferents corrents que sorgien en favor o en contra de la política d'Espartero van generar una lluita política entre el govern, els anomenats 'purs', i la Regència, coneguts com a 'ayacuchos', i el debilitament del partit progressista enfront dels moderats.

La política del Govern va ser totalment contraria a Espartero des del principi, establint una sèrie de mesures en aqueixa línia com que la Regència es mantindria només fins a octubre de 1844, amb el que s'intentava aïllar a la Reina Isabel II del regent, declarant-la major d'edat; es va declarar l'amnistia política que va concedir la llibertat a tots aquells que s'havien oposat a Espartero des de 1841; i es va apartar dels seus càrrecs als que recolzaven a Espartero: militars com Zurbano o Francisco Linage van ser destituïts o traslladats.

Espartero no va acceptar aquestes mesures i va intentar intervenir pese haver acordat un principi de no-intervenció en el govern. Davant l'actitud del regent, el govern en ple va presentar la seua dimissió tan sols deu dies després d'haver-se constituït. Aquest fet va augmentar el descontentament existent cap al regent que es va traduir en un aixecament contra aquest i el nou govern presidit per Álvaro Gómez Becerra que va començar un 23 de maig a Màlaga i es va estendre ràpidament per tot el país. Dos mesos després, les tropes revoltades entrarien a Madrid, restaurant en els seus càrrecs a tots els ministres del Govern de López i provocant la fugida d'Espartero.

Va ser llavors quan es va iniciar la segona etapa de presidència de López, marcada per unes circumstàncies significatives després de la caiguda del Regent Espartero i la revolta dels ajuntaments. Es va encomanar llavors a López la presidència d'un govern provisional que el seu objectiu era el restabliment de l'ordre. Després de successius decrets del seu govern que vulneraven contínuament la Constitució de 1837, fins i tot es van arribar a explicar per l'oposició en les Corts fins a nou violacions de la Constitució, la solució finalment aprovada per les Corts, malgrat les objeccions constitucionals, va ser declarar major d'edat a la reina Isabel II.

Per a acabar amb el Senat on els 'esparteristes' tenien la majoria, el va dissoldre i va convocar eleccions per a renovar-lo totalment, la qual cosa violava l'article 19 de la Constitució de 1837 que només permetia fer-ho per terços. Així mateix va nomenar l'Ajuntament i la Diputació de Madrid, que també suposava violar la Constitució, per a evitar que en unes eleccions els 'esparteristes' pogueren copar ambdues institucions. Joaquín María López ho va justificar dient que «quan es baralla per l'existència, el principi de conservació és el que sobresurt per damunt de tots: es fa el que amb el malalt a qui s'amputa perquè viva».

El 10 de novembre de 1843 Isabel II va jurar la Constitució de 1837 i, a continuació, seguint els usos parlamentaris, el govern de José María López va dimitir en bloc. Poc després va decidir abandonar la política, però més tard va tornar per a ser Senador del Regne de 1849 a 1853 i Ministre Togat del Tribunal de Guerra i Marina en 1854.

A més de la seua faceta política, en López també destaquen els seus perfils d'orador i escriptor ja que va publicar, a més dels seus discursos, novel·les i poesia com 'El jurament', 'Discursos pronunciados en las Cortes de 1836, 37 y 38', 'Lecciones de elocuencia general, de locuencia forense, de elocuencia parlamentaria y de improvisación' i 'Colección de discursos parlamentarios, Defensas Forenses y producciones literarias', entre altres.

Joaquín María López va morir a Madrid, a conseqüència d'un càncer, el dia 14 de novembre de 1855.