El pare del valencià que es parla avui

Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla, a la comarca de L'Alcoià. Anava per a mestre mercantil, va estudiar a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates, però acabà per ser un dels més importants propulsors de la llengua catalana.

La seua tasca com periodista i escriptor començà a Alacant l'any 1930, amb dinou anys, en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada però Valor va anar publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes i va anar normalitzant-lo.

Proclamada la República, Valor va mostrar la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari 'El Luchador' sobre la catalanitat d'Alacant, va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina i dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià. També col·laborà en premsa nacionalista a València.

Arriba a la ciutat de València poc abans de la guerra i, en esclatar, va defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les 'Rondalles valencianes', la seua obra més coneguda, on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar són les 'Narracions de la Foia de Castalla' i 'Meravelles i picardies'.

A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco minvava, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors. D'açò es va assabentar el règim de Franco i va empresonar Valor per motius polítics del 1966 al 1968.

«Sense haver aprés la lliçó», va dir eixit de la presó. I Valor s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra 'Gorg', que va durar només tres anys. Pocs anys després tornaria amb 'Els Quaderns Gorg', on escrivia articles de caràcter nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València. Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un dels grans propulsors de la normativització del català al País Valencià, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com 'Curso de lengua valenciana', 'Millorem el llenguatge' i 'Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano'. El 1983 publicà 'La flexió verbal', posant ordre en la conjugació verbal del País Valencià.

També va destacar el seu vessant literari dins el gènere de la novel·la. La seua primera obra, que va iniciar entre els anys 40 i 50 però que es va reelaborar fins a la seua publicació el 1960, és 'L'ambició d'Aleix'. Potser la seua obra novel·lística més important és el 'Cicle de Cassana', que consta de tres novel·les: 'Sense la terra promesa', de 1980, 'Temps de batuda', de 1983, i 'Enllà de l'horitzó', de 1991. Aquesta trilogia representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. El 1982 també publicà 'La idea de l'emigrant'.

Després de la mort del dictador Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos. Fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

Fa només unes setmanes, la Universitat d'Alacant, amb la col·laboració dels ajuntaments de Castalla i d'Altea, van presentar la creació de la Càtedra Enric valor, amb la que volen fer valdre la figura de l'intel·lectual mitjançant la recerca, la divulgació i el foment d'activitats culturals al voltant de la vida i obra de Valor. Allí estava present el seu fill, també Enric Valor, que va dir «és tard, però és just».