BONA NIT, CRESOL

Bona nit, cresol ya que la llum s'apaga. Recorde eixa frase i escric, ara, content, perque si cresols no ne tenim; sí molta molta més claror que quan eixos atifells existien. (Lo mal és que el rebut de la llum t'arriba pujat, cada any massa més.) Cresols que per casa i pel taller soles s'usaven quan caïa la vesprada, per no tindre ya ni sol ni electricitat. Teníem cresol, canela o ciri encesos i fumant. I és que és veritat: ¡quànta falta que fa una bona llum per allà a on estigues! A fosques te trobes perdut com al mig d'un bosc. Els menuts tenen por com els majors, encara que no ho diguen, puix un esglai te'l poden donar per qualsevol racó. Pero hui, que tenim electricitat, s'usa i malgasta. ¿No l'encenem més d'una volta inclús a ple dia?) ¿I si no la tinguerem qué faríem? Lo mateix que els antics artesans: quan s'amagava el sol traïen els cresols, ciris, i carburers i, si tampoc això tenien, acabaven son treball. Els chiquets de guerra coneguérem el cresol. Sabíem que, a voltes, tenies que caminar a la palpa. Per això, al llegir unes dècimes de Jaume Vilanova -anys 1800- dedicades al cresol, no puc evitar la tentació de copiar-les per demostrar l'apreci que li tenien els impressors d'aquell temps. Com també atres artesans: sabaters, espardenyers, capellers, fusters, sastres i modistes que necessitaven la llum per vore a on ficar l'agulla o el paper. Dia aixina: «Hui toquen lo caragol / plé de gemecs i janglots, / Orga, Galceràn i tots, / perque s'ha mort lo cresol. / En avant, de sol a sol, / dende matí fins la nit, / treballaran de profit / i després qu'apague l'haja / lo sol, tot lo mon s'en vaja / a sopar, à beure, i al llit.» I al retornar al solc i començar en vela dia: «¡Ay! Ya torna lo cresol, / i no perque hi haja gana, / sino perqu'en esta andana / a les cinch se pón lo sol. / Açò és lo que més me dol, / puix que lo tuf de la llum, /es lo mateix que'l tum, tum / dels fusells en les batalles, / qu'embixquen bales, metrallles, / tot embolicat en fum.» Olor de fum que encara olorem al recordar els que coneguérem no tindre pereta encesa dins de casa.