Àngels i Federic

El primer llibre escrit en 'normes d'El Puig' que caigué en les meues mans, allà pels anys 90 del sigle passat, fon 'En un temps lluntà i un país desconegut', editat per Lo Rat Penat. El seu autor, Federic Feases, no simbolisava llavors, per a mi, res més que un nom i un llinage impresos en la portada d'un llibre. Més allà de l'interessant història, l'obra em sorprengué per usar una ortografia que es diferenciava prou de la que duya anys estudiant en l'escola, pero que tenia la particularitat de fer coincidir la llengua escrita en l'idioma oral que sempre havia conegut en l'àmbit familiar: supostament incorrecte i 'incult' per a les ensenyances oficials.

La novela era de ciència ficció; pero si el temps podia ser lluntà en el futur, el país en el que transcorria la trama no era gens desconegut. L'humanitat vivia baix un sol govern, i l'història es reescrivia a través del 'Gran Llenguage Interestelar' (GLI), que substituïa a les llengües 'primitives' com el castellà, l'anglés i el chinenc, que mai haurien generat obres lliteràries d'interés. En el temps descobrí el seu evident paralelisme en 'Els llenguages de Pao', de Jack Vance, en que també es juga en la creació de llenguages artificials com a instrument d'adoctrinament i ingenieria social; o en '1984', de George Orwell, en la que una 'neollengua' (de la que s'eliminaven conceptes subversius com el de la llibertat) pretenia ser una aïna per a suprimir corrents de pensament contràries a la doctrina oficial del 'Partit' (únic, per supost). També surava un segon paralelisme: el procés de conflicte i substitució llingüística del nostre idioma, promogut per certs sectors socials valencians i, especialment, forasters.

Pero aquell llibre s'havia publicat de manera pòstuma. Federic era un jove cabanyaler de 21 anys que estudiava brillantment Filologia (Valenciana, quan encara existia eixa titulació) en l'Universitat. Admirat com a extraordinari dinamisador de revistes, tertúlies i debats entorn a l'identitat dels valencians (i la defensa del, ya en aquell temps, urbanísticament amenaçat Cabanyal-Canyamelar), el destí feu que morira tràgicament un 25 de febrer de fa trenta anys, junt a la seua nóvia Àngels Brull, en caure damunt del seu coche, a causa del vent, un mur de la fàbrica de cerveses 'El Águila' quan tornaven d'una de les mítiques 'tertúlies del Cabanyal'.

Feases dona hui nom a un premi de novela: el de l'Entitat Cultural d'El Piló de Burjassot. Pero el seu llegat intelectual i ideològic, el del debat, l'esperit crític, l'antidogmatisme, el valencianisme obert i reivindicatiu, ilustrat i conciliador, que no es plega a l'absurt catalanisme anulador ni tampoc a l'esterilisador centralisme antiautonomiste, està hui més orfe que mai, a pesar de continuar viu en el procedir de molts dels actuals valencianistes. Fins que algú, per fi, se decidixca a arreplegar el seu testic.