Apetibles coques de dacsa

Ara que tenint sols un euro ya te pots comprar un pà d'a quart, és quan recorde aquells malaïts dies de guerra i posguerra, ... quan difícilment podíem tindre en la taula: viena, pataca o rollo fet en farina de forment i, no sempre, en la de dacsa. I era perque el blat escasejava, encara que farina la hi havia si tenies diners per a compra-la d'estraperlo. I és que el pà se racionava en la capital, pero no als habitants de poble, encara que no tingueren ni un pam d' horta a on plantar. Puix, segur que pensarien, aquelles autoritats, que creïlles o boniatos tindrien per a menjar o dacsa -si retallaven la ració a les gallines- i en la seua farina feen coques i, en panolles pisingall, bufes o roses i poder rossegar. (I he dit roses a lo que els castellans diuen palomitas; els argentins, pochochos; en Bolívia, pipocas; en Chile, cabritas; en Colombia, crispetas; en Ecuador, cangules...) I és que, clar, creurien que tubèrculs i dacsa no nos podrien faltar. O brosses de vora séquia en les que fer un bollit quan no hi hagueren bledes i espinacs per ya passar-se la temporà.