En diners...

Torrons! Diu la sentència valenciana. Bo, ans d'entrar a la lletra, intentant desenredrar el bolic que nos paralisa, celebrem tornar al faldonet de cada dilluns, 'Volent arribar'. Senzillament en Llengua valenciana, sense pretensions, pressions, ni dependència; mes que als autoritaristes, que no autoritats, els pegue tòrt, perque encabotats cínicament en acatalanar-nos, baix eufemisme valencianisador i redentor, ya no els queden diners ni per a silenciar-nos als discrepants. Que a tots els seus apessebrats no ha de faltar-los per a garrofes.

¡Cóm de malament pinten els Nadals! sense diners, ni lo atre que falta «per a les ocasions». Madrit no afluixa; els euros pintats en el presupost pel conseller, en fallanca -ni tampoc els reals- arriben; la borumballa administrativa creix en la Generalitat; mala fama per a l'economia valenciana, no hem sabut frenar-la i nos pinta negre. Junt a la disfunció d'un govern central, que està més de falconer que en el tall i bregant en millorar les oportunitats econòmiques i socials, per damunt de l'interés partidiste, que no salva, ofega. Ya voreu com tot continua i aboca a més eleccions i més detentar poltrona. Ací els escolans d'amén a trio, lladren pero no mosseguen.

La desgana nos ha fet perdre bons millons, per a la dependència. I la gent unfla. La mala gestió impedix que lo dotat s'eixecute. El sector d'obra pública pert jornals. Les alegries de mercosur creen un ambient de frustració que espanta la ya deprimida agricultura. El Sr. Soler Marco amenaça en tallar per la mitat i revisa lo que Les Corts no han gastat, o s'estipulà de més. Ents acatalanadors farnits, subvencions d'amiguisme, etc. ¿també se repelaran? En general, si no estiguérem tan sangrats, revertiríem pel consum els diners necessaris per a que la màquina no pare. Pero entre el dubte, la provisionalitat... els 'tinglados' quan ya no puguen chuplar més, acabaran menjant-se la pansida vaca. Xixona en l'aire.