L'índex principal per a estimar la salut d'un idioma és la transmissió intergeneracional entre pares i fills. Si la llengua deixa d'usar-se en el context natural de comunicació -la família-, fins al punt que els parlants natius descendixen fins a desaparéixer, ... se convertix en una llengua morta. L'escala EGIDS ('Expanded Graded Intergenerational Disruption Escale'), en una gradació des del nivell 0 (llengua internacional) al 10 (extinguida) medix el grau de perill que té un idioma de convertir-se en una llengua morta: la seua vitalitat. Per baix del llindar 6a («vigorós») se considera que la llengua entra en l'escala de la UNESCO de llengües amenaçades; el següent nivell, el 6b («amenaçat: l'idioma és parlat per totes les generacions pero només una part de la generació que està criant chiquets els transmet la llengua») ya reflectiria eixa vulnerabilitat.
¿I cóm tenim al valencià? Precisament esta semana s'han publicat les catastròfiques senyes de l'última enquesta sobre coneiximent i us social (encara que al director general de Política Llingüística, Rubén Trenzano, li pareguen «satisfactòries»). ¿Quànts valencians parlen sempre o predominantment valencià en casa? Un escarransit 23,1%, ¡contant a soles les comarques històricament valenciaparlants! La sifra no aplega al 50% ni tan sols en la «regió Alcoy-Gandia»: la teòrica reserva de la llengua. Només el 15,5% parlen el valencià en la parella, i el 21,8% en els fills. Per a ser conscients de la magnitut del fenomen: en 1985 la comunicació en valencià entre pares i fills en la zona valenciaparlant era més del doble que l'actual: el 55,3%. I comparant les senyes en les de 2015 (per a evitar tentacions de tirar les culpes a un atre), la baixada en l'us del valencià en casa i entre amics és de vora huit punts en només sis anys.
¿Qué està passant? Que, òbviament, la política llingüística dels últims trenta anys ha errat per complet. D'acort en que veníem d'una inèrcia històrica desfavorable a l'us de les llengües espanyoles distintes del castellà, pero vejam els ítems afegits a la llista: ensenyar el 'valencià' com si fora una llengua estrangera; politisar el seu us; lligar-lo a un proyecte polític foraster, sectari i expansioniste; socavar l'autoestima del valenciaparlant vernàcul imponent un estàndart arbitrari, artificial i elitiste; induir la seua inseguritat i convéncer-lo de que no sap parlar el seu idioma, ara transformat en 'dialecte'; expulsar els referents identitaris i històrics valencians de les escoles; enfrontar-se als castellaparlants en lloc d'integrar-los; suprimir el reconeiximent diferenciat del valencià en tots els àmbits... Vaja-se'n, senyor Trenzano: tinga vergonya torera per una volta.
Segons els criteris internacionals, el valencià és ya una llengua 'amenaçada'
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.