La llengua valenciana en la llitúrgia

L'us de l'idioma valencià en l'Iglésia és una matèria somesa a controvèrsia des de fa décades. El 1965, el Concili Vaticà II obrí la porta a l'us de les llengües 'vulgars' (o siga, les del poble) en detriment del llatí, en el propòsit d'acostar la paraula de Deu als cristians a través dels seus idiomes materns. A pesar de que les iniciatives per a usar el nostre idioma en la llitúrgia escomençaren des d'eixe mateix moment, la major finestra d'oportunitat se presentà en la cooficialisació constitucional i autonòmica de les llengües espanyoles distintes del castellà. Pero si l'us de les llengües vernàcules en la llitúrgia alvançà en Catalunya, Euskadi o Galícia, no ocorregué lo mateix en Valéncia. Els esforços de l'associació Amunt el Cor, en sacerdots i seglars que promovien l'us del nostre idioma en l'Iglésia i que escomençaren a produir els texts llitúrgics en llengua valenciana, no es veren refrendats per un reconeiximent general definitiu; a pesar de que alguns, com la traducció al valencià dels Quatre Evangelis o les misses de Sant Vicent i la Mare de Deu dels Desamparats, reberen el reconeiximent oficial de la Conferència Episcopal. Ya en 2008, l'esforç llogistic i econòmic de la societat Lo Rat Penat i l'impuls del seu president, Enric Esteve, feu que una nova edició del Missal Romà en Llengua Valenciana s'enviara a totes les parròquies valencianes.

Aixina, l'obra dels sacerdots Josep Almiñana, Lluís Alcon, Vicent Castell i tants atres, que haguera permés l'entrada normal de la llengua valenciana en l'àmbit eclesiàstic, s'ha vist atacada i desacreditada per certs sectors que no la veuen en bons ulls per un únic motiu: perque s'acosta «en excés» a la parla viva del poble valencià i es separa, consegüentment, de la llengua 'oficial', que es pretén fer convergir en el català. Els diferents arquebisbes, a la vista de la controvèrsia no sobre l'us de la llengua valenciana en l'Iglésia (en el que teòricament tots estem d'acort) sino sobre el model llingüístic que es deu vehicular en els actes i activitats religioses, no s'han atrevit a pegar un pas definitiu. Per eixe motiu, entre uns atres, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha solicitat al nou arquebisbe, N'Enric Benavent, en motiu del seu nomenament, una reunió per a traslladar-li una aposta decidida per l'us normal del valencià en la llitúrgia, aixina com una inquietut: la de que el llenguage artificiós i foraster que promou la AVL s'introduïxca en l'iglésia, provocant lo contrari de lo que a priori se pretén: la desafecció del poble valencià també en est àmbit. Una entrevista que, esperem, se produïxca quant abans, a la vista de l'importància que esta matèria té per a molts cristians valencians.