Els resultats electorals de 1982 provocaren l'anulació del reconeiximent oficial dels títuls de professorat de Lo Rat Penat, a través de la mà eixecutora del nou conseller d'Educació, Ciprià Ciscar. A pesar de que la seua predecessora, Ampar Cabanes, havia reconegut les competències ... formatives de l'entitat valencianista, 190 professors contractats quedaren sense faena, per estar titulats per Lo Rat Penat i per voler ensenyar la llengua valenciana (i no una atra) en les nostres escoles. De res serví que estos treballadors protagonisaren el 7 de giner de 1983 un tancament de protesta en la Conselleria d'Educació: la sòrt estava tirada. Des d'aquell moment, els successius consellers d'Educació, en molta pena i ninguna glòria, han anat prolongant aquell estat de coses. De forma activa i convençuda uns, de manera passiva i complaent uns atres, en maniobres de distracció més o manco hàbils; mes sempre sense variar en lo essencial el rumbo d'una política llingüística i educativa marcada pel catalanisme fusterià i l'anexionisme idiomàtic.

Publicidad

Pero l'aplegada del conseller Marzà supongué un punt d'inflexió. El mateix que en 2014 ya havia expost públicament el seu ideari («els països catalans són una realitat més allà de lo que diga l'Estat... no sols cultural sino políticament») dictaminà la denegació sistemàtica de qualsevol ajuda a associacions que usaren la normativa de la RACV, mentres dopava millonàriament a entitats catalanistes. Els llibrets de falla escrits en eixa mateixa normativa escomençaren a quedar metòdicament exclosos dels premis que convoca la conselleria; i presenciàrem cóm, front al posicionament del Síndic d'Agravis solicitant que l'administració no nos discriminara als valencians en funció de la normativa que gastem, el senyor Marzà demanava, sense un pèl de vergonya torera, la seua destitució com a defensor del poble valencià. A través d'una Direcció General de Política Llingüística conformada com a autoritat normativa paralela, s'esmenà la plana a la ya inoperant AVL, imponent, a través d'uns «criteris llingüístics de l'administració», un model encara més convergent en el català, que nos tornava al passat. Vérem l'intent de crear un «cens d'entitats de foment del valencià» del que es pretenia excloure expressament a totes aquelles que no combregaren en la visió catalanista del fet idiomàtic valencià. Patírem la pèsima gestió del 'multilingüisme', en sentències adverses incloses, que inclús han fet renàixer resentiments que pensàvem superats en comarques castellaparlants, sense reforçar l'autoestima dels valenciaparlants. Difícil serà que en Marzà es complixca allò de «roïn vindrà que bo et farà». Pero tractant-se de Valéncia, tot és possible...

Este contenido es exclusivo para suscriptores

Empieza febrero de la mejor forma y suscríbete por menos de 5€

Publicidad