Més per qué

Per desgràcia, lo injustificable, contra l'identitat valenciana, substituïx la llengua viva i clàssica per un híbrit despersonalisador que nos aboca a l'escriure catalino i al raonar oficialisant. Llunt la verdadera voluntat dels valencians. Mes que la consciència com a propietaris de l'idioma, no decau.

L'adoctrinament i en els darrers anys l'acció de les escoles en mans insidioses i ben dotades de mijos, tenen de caramull pseudo científic una norma, subjecta a bases d'interés forà, rendint la pleitesia que servix d'arma per a permetre apropiacions indegudes i de combustible a l'enfrontament separariste.

Lo mal és que a la gent senzilla, els sabuts de corfa amarga, la solen fer callar, acoquinant-los d'incults i fent-los engolir 'aquest' per ESTE, 'el que passa' per LO QUE PASSA, 'Alcoi' per ALCOY, 'marxa' per MARCHA, 'xiquet' per CHIQUET, 'València' per VALÉNCIA, 'sord' per SÒRT, 'endavant' per AVANT… la llista és enorme. I lo que deuríem fer, en lloc de discutir, és preguntar-los el per qué o motiu que ho justifique, ya que els podríem deixar mocats, quan lo seu no és un dogma.

Per a l'Idioma Valencià ver i l'ortografia ajustada a l'us, La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, des de sa fundació centenària, treballa i concreta. Ara en la DOCUMENTACIÓ FORMAL de l'Ortografia de la Llengua Valenciana, Tercera Edició, actualisada, podem trobar: «Per eixemple, l'acort de 1979 que regulà i reintroduí l'us de les grafies clàssiques i modernes CH i Y, les consonants finals -P, -T, -C, o uns atres usos respectats per l'acort ortogràfic de 1914». Un fum d'eixemples documentant els verdaders valors, soport imprescindible de la fonètica; l'accentuació que no forasterisa el nom de Valéncia, etc. Tot açò fa imprescindible -per sèt (7)E- el millor document argumentari, estalviant la polèmica, que sol encastellar les postures i fa perdre l'interés revalencianisador, per a qui va de bona fe. Este és temps de llibres.