La normativa pròpia valenciana

L'estudi de Giner recorda vivament el treball que Constantí Llombart, u dels fundadors de Lo Rat Penat i del valencianisme, presentà en els Jocs Florals de 1879 -els primers de l'entitat- i que titulà 'Los fills de la morta viva'. Una recopilació de totes les obres escrites en llengua valenciana i dels autors que l'havien utilisada lliteràriament des de la derogació dels Furs per Felip V el 29 de juny de 1707 (per tant, des de la pèrdua de l'oficialitat del valencià). El propòsit era clar: demostrar que la llengua valenciana, que alguns tildaven ya de 'dialecte mort', estava ben viva: no a soles en la parla del dia a dia de la majoria dels valencians, sino també en un us cult i escrit. El jurat dels Jocs Florals li otorgà el 'brot de llorer d'argent', i encara hui l'estudi representa una fita importantíssima en el procés de recuperació del nostre idioma.

Cent anys més tart, l'Acadèmia de Cultura Valenciana, en el 'retorn a la fidelitat valenciana' propugnat per Adlert i Casp, rescatà, actualisades, les normes ortogràfiques que, coordinades per Fullana, havien segut aprovades públicament en 1914 en els salons de Lo Rat Penat. Eixa normativa, usada oficialment pel Consell preautonòmic entre 1980 i 1982, fon, a partir de 1983, cuidadosament silenciada, amagada, discriminada i maltractada pel poder polític i certes èlits acadèmiques: la normativa, i tots els seus usuaris, tots els escritors que havien decidit lliurement usar-la. Un descrèdit planificat i interessat, una realitat amagada, una llengua que es pretén cancelar i borrar de l'història, pero que, casi 40 anys despuix, continua resistint; lo que fa desesperar als que, en molts euros en les bojaques, pretenen crear una realitat paralela en la consciència dels valencians. Pero tranquils, que venen temps de canvis. Esperem que, quan siga el moment d'actuar, tant els polítics com els no polítics hajam deprés per fi la lliçó.