Prohoms i profèmines

Un «prohom», del llatí «prode homine», és, en valencià, un «home respectable, digne, mereixedor de consideració», i també un «home important en una comunitat, una ciutat o país, en la política, la cultura...», segons el Diccionari General de la RACV. Més modernament, el neologisme «profèmina» ha completat de manera necessària el seu significat, estenent-lo també, com no pot ser d'una atra manera, a les dònes.

Si entrem en el saló d'actes de Lo Rat Penat -el saló que du el nom de Constantí Llombart, u dels pares fundadors de l'històrica societat- vorem que tres de les quatres parets estan ocupades per retrats de diferents époques i estils. Retrats d'hòmens i dònes del sigle XIX, el XX i el XXI que formen part de de l'Honorable Consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes: un selecte grup conformat per aquelles personalitats que, durant tota sa vida, s'han destacat pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià.

Músics com Salvador Giner, poetes com Anfós Ramon, mamprenedors com Josep Aguirre, sacerdots com Josep Alminyana, historiadors com Vicent Boix, periodistes com Josep Maria Bonilla, dramaturcs com Eduart Escalante, juristes com Joan Ferrando Badia, pintors com Constantí Gómez... Un grup humà que, en un palmito cronològic de vora 200 anys -si contem des de 1808-1809: anys de naiximent, respectivament, de Bonilla i de Josep Bernat i Baldoví- constituïxen l'ànima d'un moviment de recuperació de la personalitat valenciana que no coneix (o no deuria conéixer) d'ideologies o d'extraccions socials. Un moviment cívic per al qual Valéncia deu (o deuria) d'estar per damunt de qualsevol atra consideració.

Esta semana, per desgràcia, nos ha deixat una atra d'estes grans persones que per a la majoria dels valencians signifiquen, com a molt i en el millor dels casos, poc més que el nom d'un carrer: Maria Teresa Oller i Benlloch (1920-2018), ilustre musicòloga, presidenta des de 1980 de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat. Discípula predilecta del mestre Manuel Palau, tingué contacte en Eduart López-Chavarri -un gran de la música valenciana, també prohom de Lo Rat Penat, que era amic de son pare- i fon professora en el conservatori de Valéncia durant décades. Pero si per alguna cosa es destacà la prolífica activitat de Maria Teresa Oller fon per l'intens treball de recopilació i recuperació de la música popular valenciana, en més d'una vintena de publicacions, en solitari o compartides en atres especialistes, com Enric Martí, Rosa Bartual, Fermín Pardo o Salvador Seguí.

Maria Teresa fon ratpenatista des del breçol, com ho fon son pare, Manuel Oller. No debades l'Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el seu nom, com a reconeiximent i homenage ad ella. Un recort que, com el dels demés Prohoms i Profèmines, no s'extinguirà.