Quan un amic se'n va...

Humiltat, fidelitat, sabiduria, amor.

Una humiltat que quedà de manifest abans d'arribar a la nostra diòcesis.

Benedicte XVI havia presentat la seua renúncia. Vosté, com a membre destacat de la cúria romana, responsable de la propagació de la Fe i de la purea del mensage cristià, solicità del nou Papa que li enviara a la més pobre de les parròquies catòliques.

El Sant Pare, coneixedor de la seua valia, li oferí l'arquebisbat de Valéncia. Tornar a sa casa. Un oferiment que no podia rebujar perque el repte de cuidar la fe dels valencians era una llabor que no podia desdenyar.

Qui havia segut arquebisbe de Toledo, primat de l'Iglésia d'Espanya, arreplegava en gust un bàcul més humil, un gayato en el que seguir cuidant com a pastor al seu ramat.

Una humiltat, D. Antonio, que ha estat present en el discórrer dels anys en els que ha segut el nostre pare i pastor. Mai, en cap moment, tingué un acte de supèrbia. Sempre fidel a les seues idees, a la seua gent i a l'història de Valéncia.

Lo Rat Penat, en este fer de defensor de la cultura valenciana, de la seua personalitat diferenciada, no pot sino donar-li les gràcies més enceses i tindre'l sempre present en els seus recorts i els seus afectes.

Són temps difícils per a l'identitat del poble valencià. Temps en les que unes autoritats hostils, negadores del Te Deum que junt en la processó cívica commemora el 9 d'Octubre, el dia que recorda l'entrada de Jaume I en la ciutat i la reincorporació de Valéncia a la Cristiandat, alienes igualment a la defensa de la Llengua Valenciana, ansioses per destruir a Lo Rat Penat, la seua eminència fon la veu més clara, més poderosa en la nostra defensa, en la defensa del ser valencià.

Una fidelitat que no ha tremolat en cap moment.

Sabem de les pressions rebudes en el sentit contrari. Sabem d'un clero minoritari que recolza els intents d'unes autoritats per convertir-nos en súbdits d'unes atres cultures, front a tots ells la seua eminència sempre s'ha mantés ferm.

Un fer que els valencians han de tindre sempre present com a eixemple a seguir.

He gojat de la seua sabiduria, com han gojat tots aquells que m'han acompanyat en les meues visites. Visites que han segut numeroses i sempre ateses en el major afecte i cordialitat.

He gojat del seu coneiximent de l'història. I no a soles del coneiximent de l'història de l'Iglésia, sino, igualment, del coneiximent de l'història de l'humanitat.

He sabut del seu coneiximent en qualsevol branca del saber, pero, sobre tot, he gojat admirant la seua capacitat d'ensenyar, la seua capacitat de convéncer, la seua capacitat d'escoltar i de comprendre.

Escoltant-lo he sentit el plaer de l'alumne que admira al mestre, l'home que ha entés que no hi ha missió més important que la d'educar.

Educar en la Religió Catòlica, en el coneiximent dels seus dogmes, de la seua doctrina, i, fonamentalment, en el coneiximent de lo que significa la paraula Caritat.

He tornat a comprendre l'Evangeli i crec que per la vostra intercessió he comprés més la vida de Jesucrist. Una vida que se fonamenta en el servici i l'Amor.

Servir a Deu en amor i entrega als demés. A quants sers conformen la naturalea. I he recordat a quants hòmens i dònes, en el sí de l'Iglésia, feren d'eixe amor la seua raó de ser.

Ya que ha segut vosté la meua guia en estos anys com ho ha segut del poble valencià, a soles puc demanar-li que no se'n vaja. En Lo Rat Penat tindrà sempre una càtedra des de la que parlar i una capella des de la que resar.