Entre queixes anem i anirem

Entre queixes com: «¡quín fret que fa!», «¡quànta calor!», «¡quina barbaritat d'aigua nos cau!», «¡qué fort bufa el vent!»... són expressions que en hivern o en l'estiu les ous en el bus, en el metro o en el mateix ascensor perque, per a embastar una curta conversació, eixos expressius termens els solem soltar a sovint. I és que faça el temps que faça, i per a no incomodar a l'oyent -si parlares del govern- ve de perles parlar de si els núvols se desbaraten o que hui el sol calfa de valent. I, perque com, actualment, ya no anem en la boca tapada, tant pel carrer com estant dins del bar es tornem més sorollosos, puix parlem en to més alt tant els peatons com els que estant sentats. Per lo que crec que a l'aumentar els decibelis la gent i per tantes obres començades i mai acabades, l'Ajuntament de Valéncia publicà que estarà prohibit chillar, posar la llavadora, la música no més tart de les 22 hores fins a les 8 del matí, a fi de no incomodar als veïns. Com tampoc se podrà tindre el coche en marcha estant parat i, manco claxonar. Atra nova ordenança diu que no se podrá obrir un nou bar si no están separats 30 metros l'u de l'atre. (Ara mateixa yo ne tinc en front de casa dos tocant-se en paret migera, un atre a 10 metros i dos més ad eixos trenta que se supon subsistiran si tenen clients i el camp de Mestalla no desapareix.)

Mentres tant, pelats com peluts, quan fa un fret que pela, uns van en el cap en caixcara (cap descobert), atres, en caixquerola (cap tapat), perque cadascú va com vol com se va en mascareta, en tapaboques o en la boca oberta (com aquel que pel pantaix que du per córrer no pot anar d'atra manera). Pero en fi, ya vorem en qué queda la cosa, puix, fins ara encara són molts els patinets que va per l'acera i gossets passejant-se soltant lo que els sobra i u, chafa moll, i s'ho endú a casa. I pots, papers I enrunes, per molt que treballen els agranadors per a que estiga tot ben net, massa, pel carrer, ne veus.