¿Per a qué servix la AVL?

L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua [el català] parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.

Anem a la part llingüística i també crematística. Si com diu la AVL el valencià és una varietat del català, ¿necessita una simple varietat una institució en presupost anual elevat? Sigam coherents, si el valencià per a la AVL és el català parlat en Valéncia, que usa la mateixa ortografia i gramàtica que el català de Catalunya, en un simple tractat de dialectologia valenciana a on s'arrepleguen les característiques fonètiques, lèxiques i morfològiques valencianes ya estava tot fet.

Si la AVL seguix en esta postura tart o pronte algú caurà en el conte de lo innecessària, inútil, absurda i costosa que és esta institució; els objectius per als que fon creada, segons Pujol i la Llei de Creació de la AVL, ya estan conseguits. ¿Per a qué seguir dotant una entitat que ha costat ya als valencians 66 millons d'euros? ¿Quina falta fa mantindre 21 acadèmics, funcionaris i instalacions en un presupost anual d'uns 3 millons d'euros? ¿Hem de seguir in aeternum pagant-la i mantenint-la?, ¿per a fer qué? L'associació Junts front a la AVL presentà un recurs, admés a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de la CV; la demanda es basa en l'agotament de les funcions atribuïdes per llei a la AVL i en la desviació de poder per haver excedit els llímits de les seues competències, usurpant competències de la Conselleria de Cultura, pagant convenis, colaboracions, ajudes, publicacions... La justícia dirà.

La creació de la AVL se vené com un camí per a acabar en el conflicte llingüístic valencià, com un fòrum acadèmic a on debatre el tema, pero debat no n'havem tengut; una majoria d'acadèmics de la AVL ha impost als valencians els criteris de l'ingenier industrial Pompeu Fabra, com volia Pujol, i a una minoria d'acadèmics, denominada per la majoria «particularistes», se'ls ha consentit introduir parauletes i observacions, que són inevitables en valencià, en el seu diccionari i gramàtica pero, digam-ho aixina, «en lletra menuda», d'esta manera justificaven la seua presència en esta lucrativa institució i descansava la seua consciència. Pero el conflicte llingüístic seguix, s'ha internacionalisat i la AVL forma part d'ell, com ho demostren estudis recents de la romanística internacional en autors com l'alemana Antje Voss en Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation, l'austríac Max Doppelbauer en València im Sprachenstreit o la tesis dirigida per la checa Pauline Svandova Conflicto lingüística en Cataluña y Valencia. La AVL, per a justificar la seua existència, afirma que gràcies ad ella el conflicte s'ha superat, pero açò és negar un problema que els valencians i la romanística internacional coneixem ben be.

Prova de que la AVL no ha resolt el conflicte és que una part d'escritors i usuaris rebels seguim usant la normativa llingüística de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i les consultes dels seus diccionaris en internet solen superar les fetes al diccionari de la AVL. Pero deixem esta 'suposta' minoria dissident. Les universitats valencianes 'passen' del model llingüístic que propon la AVL i n'apliquen un ortopèdic catalanisant, que incoherentment també usen alguns acadèmics donant un mal eixemple. Açò explica que la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, no conforme en els dictàmens de la ben pagada en diners públics AVL, s'haja tret de la mànega uns 'Criteris língüístics de l'Administració de la Generalitat' que no són unes simples normes d'estil, sino unes normes d'us, una espècie de gramàtica paralela que contradiu lo establit per la AVL; per fer una comparança és com si un govern del PP o del PSOE dictara normes llingüístiques que contradigueren a la Real Academia Española.

Si va quallant que el valencià és català, AVL dixit, acabarà qüestionant-se que siguen necessaris 21 acadèmics i una institució en sèu i funcionaris al seu servici. ¿No és açò massa gasto per a afegir unes paraules i observacions al diccionari i la gramàtica catalana? Paraules i observacions que en la pràctica els propis acadèmics ignoren i que ara el Govern de la Generalitat rebuja en els seus 'Criteris lingüístics', criteris que confonen encara més als usuaris, tornant a un model llingüístic ultracatalanisador que ya fracassà en els anys huitanta, creant un perillós o interessant precedent, puix si demà o despusdemà canvia el govern, este podrà aplicar uns nous 'criteris llingüístics' ignorant lo establit per la AVL o a la pròpia AVL com a institució «fer com fan, no és pecat»; rode com rode la caríssima AVL té un futur inestable i el valencià, llengua o varietat, també.