Encara que recorregam al tòpic, les falles mai se'n van: habiten durant l'any en el sí de centenars de casals fallers que donen continuïtat a una festa singular. El problema era que inclús eixa continuïtat casalera s'havia posat en perill: en els ... primers mesos de pandèmia, a causa de les mides generals de confinament, i en els últims, degut a l'excés de zel de certs responsables polítics que veïen en les reunions en el casal un foc de difusió de la malaltia que, a lo que es veu, ya no existia ni en oficines ni en restaurants. Un bon eixemple d'eixes incoherències polítiques mal argumentades que, per desgràcia, quan se produïxen socaven la credibilitat d'unes normes sanitàries que, siga com siga, s'han de complir rigorosament.
Eixa manifesta diferència de tracte es magnificava encara més si tenim en conte que les activitats falleres -com a mínim el cadafal faller, l'indumentària, la pirotècnia, la música i la lliteratura festiva- són patrimoni de l'Humanitat. Sectors culturals i econòmics que han patit de manera especial els embats de l'absència de celebracions, i que no troben en les instàncies governatives una sensibilitat suficient que establixca mides especials per a la seua preservació.
Les falles tenen moltes 'pandèmies' que resoldre
Pero la perseverància d'una majoria del colectiu faller ha conseguit que tingam falles. Algun dia els que han dut la veu cantant en les 'negociacions' contaran lo complicat que ha resultat aünar els interessos i les necessitats de tots. Unes falles 'segures', sí, com diu el lema oficial, pero no perque les falles siguen intrínsecament insegures, sino perque hem de traslladar a l'àmbit de les celebracions les mateixes precaucions que apliquem en el nostre dia a dia. ¿Que no són unes falles 'normals'? Evidentment que no, pero, ¿algú creu que seran normals les del 2022?
Per si faltava poc, la 'gota freda' amargà la nit de la plantà en el pijor moment, provocant danys materials i inclús la caiguda d'alguna falla; pero res pot en la moral fallera. Tampoc podrà en les falles l'absurt sectarisme de certs responsables polítics que, com el portaveu de Compromís en la Diputació, Xavier Rius, voldrien borrar de la faç de la Terra als centenars de llibrets escrits en bona llengua valenciana, i que tractà d'impedir que els premis del tradicional concurs de Lo Rat Penat s'entregaren en la Beneficència. Per sòrt el president, Antoni Gaspar, diferencia molt be entre l'ideologia pròpia i la necessitat de governar per a tots. Dona que pensar que es diga 'valencianiste' i 'd'esquerres' algú que justifica atentar contra les llibertats d'expressió i creació lliterària, o carregar contra un certamen centenari expressament reconegut per la UNESCO. Sí: tenim moltes 'pandèmies' que resoldre.
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.