Tornen els llibres valencians

Els clàssics són un valor segur, i en el marc de la fira es farà la primera presentació pública de tres obres que, destinades a un públic d'ampli espectre, permeten la rellectura de tres grans de les nostres lletres: Gabriel Miró, Isabel de Villena i Xavier Casp. 'Les cireres del cementeri', en versió valenciana d'Antoni Ruiz Negre, és, si no nos enganyem, la primera traducció d'una obra del lliterat alacantí a la seua atra llengua familiar: el valencià, la que el lligava als volguts païsages de la Marina i el Comtat en els que, més o manco crípticament, està ambientada la novela. Miquel Estellés oferix una excelent versió de la 'Vita Christi', centrant-se en el passage dedicat als anys ocults de la vida de Jesús: l'infància i joventut. I Maria Jesús Coves coordina en mestria un recull de poesia majorment inèdita de l'autor de Carlet, ilustrada en dibuixos de Katy Casp, filla del poeta.

Pero també tindrem un espai per a la novela, en la presentació de novetats ben diferents entre sí: la narrativa de fantasia de Màxim Rueda i 'La guerra dels deus'; la narració intimista de la quotidianitat de Vicent Josep Escuder i 'Harolt, sense por'; i la novela històrica de Jesús Moya en 'L'ensomi del rei'. Tres interessants propostes lligades als premis Feases de Novela de l'entitat El Piló de Burjassot: autèntica pedrera de nous autors i estils. La poesia, en els també clàssics Recitals de Primavera de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, dedicats al cine, posarà el remat final als actes.

Tot és possible gràcies al treball altruiste de moltes persones que, front al dogma oficial, encara continuem creent en la llengua valenciana i en un model llingüístic arraïlat en la parla viva del poble. La Conselleria d'Educació, un any més, deixarà sense premi a llibrets escrits en perfecte valencià de la RACV, i certs càrrecs polítics continuaran sometent a chantage a les entitats valencianes per a que renuncien a les seues conviccions si volen contar en una mísera ajuda econòmica. Pero nosatros continuarem persistint, i denunciant les discriminacions i els falsos consensos, i sobretot, sent fidels a l'història lliterària d'una llengua que alguns volen rebaixar a dialecte.