El borrador de la 'Llei de Memòria Democràtica' ha segut aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés en 19 vots a favor, 15 en contra i 2 abstencions, i pròximament se sometrà a votació en el Congrés dels Diputats. Una esmena d'última hora recolzada ... per Esquerra Republicana de Catalunya, Unides Podem i el grup socialiste ha inclòs el següent punt en la llei: «Se reconoce la política de persecución y represión contra las lenguas y culturas catalana, gallega, vasca, aragonesa, occitana y asturiana perpetradas por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra, así como en las décadas posteriores de dictadura».
Publicidad
Si es permet la gràcia en coses poc gracioses com esta, la nova llei de memòria, de ser aprovada, tindrà un gran problema de desmemòria. El fet d'ometre la menció a la llengua i la cultura valencianes pot significar dos coses: que els redactors de l'engendre no creuen que foren perseguides i reprimides pel règim franquiste al contrari que totes les demés, o be, pijor encara, que pensen que no cal nomenar-les perque no existixen. Si la 'desmemòria' s'escampa el dia de la votació en el Congrés entre els diputats valencians, fins al punt que alguns tinguen el sant fege de votar a favor d'eixe text, haurem pegat un bot qualitatiu inconcebible en el procés de borrat de la personalitat valenciana.
Siga com siga, la sinistra trilogia «una llengua -una cultura- una nació», aplicada als ficticis 'països catalans', alvança en pas ferm, gràcies als acomplexats de tot pelage que li òbrin pas davant l'estupor dels valencians conscients. Que Emili Beüt, president de Lo Rat Penat entre 1972 i 1980, deixara per a la posteritat aquella lapidària frase de «com els catalanistes no paren, tampoc nosatres podem parar», reflectix molt be el parany en que alguns valencians benintencionats han anat caent a lo llarc dels últims cent anys. Valencians de bon cor que creïen compatible l'autoafirmació valencianista en un tracte de 'germanor' cap a cert poble veí en classes dirigents de mentalitat imperialista i gens respectuosa en la nostra personalitat. Perque no hi ha 'germanor' que valga ni puga implicar atra cosa que sumissió i assimilació. Perque no hi ha 'unitat de la llengua' que no implique atra cosa que desaparició del valencià i lo valencià com a llengua, com a cultura i com a poble clarament caracterisat entre els demés pobles del món.
¿Volen memòria? Ya que no volen llegir l'Estatut, que lligguen el 'Tirant lo Blanch' (1490): «... no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana per ço que la nació d'on yo so natural se'n puxa alegrar...». Si hem de desaparéixer, que es sàpia que una volta vàrem existir.
Empieza febrero de la mejor forma y suscríbete por menos de 5€
¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión
Te puede interesar
Publicidad
Utilizamos “cookies” propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle publicidad, contenidos y servicios personalizados a través del análisis de su navegación.
Si continúa navegando acepta su uso. ¿Permites el uso de tus datos privados de navegación en este sitio web?. Más información y cambio de configuración.