Els reis de Vicent

Com cada any, els operaris de l'ajuntament havíen montat el Naiximent als peus de la torre mora, justet al costat de la escalinata d'acces al mateix edifici de la Casa del Poble. Vicent estava molt content, no eren els seus primers Nadals, però als seus quatre anyets, no recordava massa be les emocions de feia un any.

-¿Ya està mare? ¿Ya se'n anem? ¿Que no acabes de vestir-me ya? -

-Va Vicent, tranquilisat i deixa que ta mare acabe i se'n anem ya a vore el Naiximent i dir-li a Baltasar lo que vols que te duga. Portat be que te duran carbó...- digué Pep al seu fill intentant ficar pau-

Pel camí Vicent anava botant i ballant. En la bojaca del pantaló portava la carta als Reis. Hi havíen moltes coses demanades, massa deia el pare, però Vicent creía que li ho portaríen tot.

Per fí arribaren a la plaça i per sort no hi havía molta gent. En plantar-se davant del naiximent se queda mut. Després de un minut, sense deixar de mirar, li preguntà als pares:

-¿Per què no du roba?-

-Acaba de naixer...

-¡Tindrà fret!-

-No te preocupes. Estem en decembre, però no fa fret. ¿Tú tens fret?-

-No. Però en farà.-

-Va, anem a donar-li la carta al Rei.- digué el pare-

Quan li tocà pujar, el Rei li demanà la carta, però els pares se donaren conter de que menejava el cap dient que no. En lloc de donar-li-la, s'arrimà, li va fer un escoltet i baixà.

Els pares es miraren extranyats. Tere anà a esperar-lo i Pep li va fer una senya a Baltasar per poder pujar i parlar un moment en ell.

-No se que ha passat, porta una carta en tots els joguets del món i no l'ha tret de la bojaca.-

-Si, li l'he demanat i m'ha dit que ya no volía res de la carta. Només vol que li porte una chalina i una flassadeta al Jesuset del naiximent...

Si quiere participar, ha de enviar su microrrelato a cuentosminimos@lasprovincias.es. La extensión exacta del relato es de 330 palabras.