Muere José Moltó Calatayud, expresidente del Colegio de Agentes Comerciales de Valencia

Com cada segon dimarts de més, els Majors d’Agents Comercials, celebràvem ‘l’eixida mensual’ Un grapat de jubilats de la professió, pero no aliens al Colege i per això actius en l’essència vocacional d’interrelació social, dinàvem tan a gust, darrere de presenciar la mascletà. Pero se nos malvaren els postres, perque el mòvil tan a punt per a donar males notícies, nos chafava la guitarra ... ha faltat Pepe Moltó! Cóm de terrible és esta qüestió, per mes certa i normal: que tots haurem de produir-la, pero rebre-la i transmetre-la és distint i acceptar-la en el cas de família i amics... pero no cap alternativa. El Colege i la professió perdem a un referent, pero Teresa, sa viuda, Pepe i Teresa el fills i en ells les seues famílies, perden molt més.

Tinc en les mans ‘La historia del Colegio de Agentes Comerciales de Valencia’. Aquella que editàrem pel 75 aniversari, la qual com tantes bones idees que posares en marcha, Pepe, ara recorde i òbric per a trobar-te tendre i vital junt a Manuel Broseta, que també en gloria està, qui firmava en el llibre d’honor un 27 d’abril de 1991.

Això me fa recordar cóm li insistires per a remoure un aspecte de la llei pel que de bellnou se pretenia obligar als AACC a córrer en el risc i ventura de les operacions, que sempre solien ser per conte de tercers. Este tema que fon cavall de batalla en els dos Congressos Europeus de vendes dels anys 90 i que al remat ase derogà. deixant-la com cal .fon clau, el Catedràtic de Dret Mercantil i tu poguéreu pintar pedra.. Foren molt sucoses les mampreses des de que en el Maig del 1986 alcançares la Presidència del Colege de Valéncia. Ajudares a formar el Consell Valencià de Coleges. Arribares a ser President del Consejo General de Agentes Comerciales de España, sent premiat en la Medalla de Oro y Diamante de la Colegiación. Pero també ací, quan deixares la Presidència, se te reconegué en el titul de President Honorari Perpetu. Les dots de treballador incansable quallaren en Medalla al Mérito en el Trabajo, pero tu, mai renunciant a les arraïls de naixença, te senties ben orgullós pel títul de Fill Predilecte de Beniajar en el que els teus paisans t’honoraren.

Sabem cóm la loteria te tocà, quan pel transplant solucionares el greu problema renal, pero com res és per a sempre, excepte la mort, ara t’estaves guanyant el cel, sense estos òrguens vitals. Aixina entenem que hages tirat la tovallola, segur de que el Pare voldrà acollir-te en el sí amorós de l’eternitat. Per això preguem per a que els teus se conforten, recordant-te en els bons moments que en la teua companyia passaren.

Pare nostre...