Per si no reparàrem

LAS PROVINCIAS cada fi de semana fa un esforç editorial. Molts dumenges ve l'esperada segona del Director: ensaig, comparació i mensage positiu. No manquen ... reportages singulars, entrevistes en quall, firmes compromeses... tot digne de rellegir. Ara a temps d'anar-nos-en de vacacions, per si se-nos passà per damunt, el diari del 21: entrevista de Ferriol Moya a Vicent Mompó i columna d'Òscar Rueda, són per a que reparem en lo dit. Respon el President de la Diputació, en valentia i trellat, a les ben armades qüestions que se li plantegen. Força resolutiva que ya li escoltàrem en La Rotativa: clar i concret valencià, ara ·lo que yo digo es que hablo en valenciano y lo que se habla en la C.V. es valenciano· no repetirem nom ni idioma que fixa, per a una atra comunitat. Llàstima és, quan toca escriure, seguint els dictats catalinos que injustament manen des de l'IEC. Poc els importen ad ells, fonètica, lèxic, morfosintaxis, flexió verbal... ni semàntica, ni llengua viva, com no siga per a sumar; ni l'història lliterària, mes que gogen dels clàssic que no tenen. No fan cas del nom de la perfecta i alvançada llengua que nos feu famosos. Tot açò que el poble pla té molt clar a l'hora de mantindre el valencià, patix que en l'educació i oficialisació es descafeïne, altere o substituixca.També indigna que algú vullga redimir-ho so capa d'acostament, qua comença per tractar, l'abatoll normatiu, de científic, 'cult' i els demés, 'bast...' Obliden que les primeres guies i gramàtiques en anys de foscor foren de Nebot i Pérez, Fullana,etc i ya en els 70, alvançant-se a l'oficialisació del billingüisme, els treballs de Promoció de Cultura Valenciana, La secció de Llengua de La Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, nos han dotat del Diccionari General, Nova Gramàtica; Flexió Verbal, Tractat de Mètrica... des d'un esforç d'experts, científic de base i sentiment que uns atres deurien valorar. Per això les opcions no convergiran en res, mentres uns parlen i vagen al català i els demés al valencià, com un servidor, en esta columna del dimarts i des de fa més de 40 anys.