Records de la meua infància

Havíem acabat d'emblanquinar la caseta, tant per dins com per fora. El forn d'escaldar, el coll del pou, el llavador... El riurau lluïa com mai quan li pegava el sol. Tot estava preparat, perquè en dos setmanes ens n'anarem ja hi ha passar l'estiu. En el sòl estava la canysola a la que la meua iaia li tirava poals d'aigua i la fregava amb una granera per a netejar-la de la pols acumulada des de l'any passat.

La meua tia estava fregant amb sal unes xonetes, repassant-les de tant en tant amb aigua i torna a començar. Les netejava bé per fora al refregar-les entre si i al mateix temps soltaven la bava. Una vegada va haver acabat les va posar en una cassola al sol destapada i la va omplir fins dalt d'aigua, fent un cavalló de sal damunt del bord. Si algun gasteròpode volia eixir, al tocar la sal desistia en l'intent i a poc a poc, a l'anar calfant-se l'aigua es quedaven endormiscats amb la molla fora. Quan ja estaven tots així, posava la cassola damunt dels ferros en el foc a foc fort i es quedaven tots preparats per a cuinar-los. Rebuig eixa aigua, els va tornar a repassar i amb nova aigua i un poc de sal a bullir, espumant de tant en tant les impureses que pogueren soltar. Als vint minuts de bullir, va tornar a canviar-los l'aigua i amb un poc de sal, els va deixar sobre mitja hora que bulliren amb dos tronquets de fenoll.

El meu iaio no eixia de l'hortalissa, amb un sol de justícia, davall del sombrer de palla deambulava d'un costat a l'altre. No tenia prou mans per a llevar eixa mala herba, lligar una tomaquera a la canya, posar-los unes canyes a les alberjines... Ja estaven per a agafar els primers fesols plans i va portar un manoll d'ells, verds i tendres com l'aigua. A remulla havien posat per a hidratar uns fesols de la peladilla (garrofó) i uns quants pésols que tenien secs.

De la temporada de caça ens quedaven uns tords que teníem en frito en una orsa amb el seu oli i sense pensar-su molt, la meua tia es va disposar a fer-nos un arròs amb fesols i amb el frito dels tords.

La cassola de ferro colat damunt dels ferros al foc. Havia tret quatre tords del frito i en un plat els va tallar a quarts. El seu oli ho va posar dins de la cassola i va començar sofregint tres alls colpejats amb la seua pell, i un poc de tomaca ratllada sense llavors. Va afegir les bajoquetes tallades a trossos i va remoure bé. Quan va començar tot a estar daurat va posar una culleradeta de pebre roig fullat, va mesclar i va cobrir amb aigua freda. Llavors va tirar immediatament el garrofón, els pésols i els trossos de tord abans de que tornara a calfar-se. Li pregunte per eixe detall i em va dir que si se sofregiren o es posaren amb l'aigua calenta, quedarien durs i inclús la pell d'eixes verdures se soltaria a l'haver estat a remulla. Va possar les xonetes i va tapar la cassola i va deixar a foc mitjà mitja hora, no sense abans haver-li tallat la cocció una vegada amb un poc d'aigua freda. Passat eixe temps, va mirar la quantitat de caldo que quedava i li va afegir un poc més d'aigua perquè fóra la mesura del doble d'un got i mig d'arròs que li anava a posar. Quan va començar el bull va posar l'arròs i va deixar els seus vint minuts de cocció amb la cassola destapada.

Era l'una en punt del mig dia. A la taula. Una ceba tendra tallada amb sal, oli i un poc de vinagre l'acompanyament ideal per a este fabulós plat.