Inteligència Artificial vs. el desastre de la justícia

Cert és que qualsevol decisió judicial exigix que transcórrega algún temps, perque és necessària certea i respecte de les garanties. Per això els procediments no són immediats, es dissenyen per a que duren d'uns dies a poc més d'un més per lo general. Pero estos determinis no es respecten casi mai, per no dir mai, perque els dies es convertixen en semanes o mesos, i els mesos en anys. No obstant tot este despropòsit, el procediment no implosiona, degut a que es dissenya en unes juntes de dilatació particulars (en actes aparent o supostament immediats, pero que en realitat carixen de determini) per a absorbir els volums desproporcionats d'assunts que entren en relació en la seua capacitat de resolució. Desgraciadament, esta absorció té com a efecte immediat la dilació. I lo més llamentable de tot és que ho hem normalisat, com si fora normal que, per eixemple, per a tirar a un okupa, per a resoldre un recurs senzill o per a qualsevol eventualitat com, entre moltes atres, decretar uns aliments a favor d'uns menors, tingueren que passar mesos interminables i, a voltes, fins a anys. I convé recordar la famosa frase del mestre COUTURE, quan va afirmar que: «el temps en el procés, més que or, és justícia», aixina que el seu desperdici, resulta ser una tremenda injustícia més clamorosa quant més temps transcórrega. Aixina que ya tenim clar lo que genera este servici públic de justícia que viu entre el colapse endèmic i el pandèmic.

Front ad açò, reforma darrere de reforma, s'han ensajat mil ocurrències front a la dilació. Algun estropici s'ha produït i fins a alguna millora, pero ¿saben el seu resultat? Puix no és un atre més que el més estrepitós dels fracassos, perque del colapse no solament no eixim, sino que anem a pijor. Ni reformes pretensioses, ni desviar assunts a la solució privada, ni juïns testics, ni extensió d'efectes, ni procediments monitoris ni cap atra lluenta idea semblant. La duració dels processos excedix de forma cada volta més insultant els temps mínims imprescindibles per a la certea i el respecte dels drets.

I davant d'este panorama desolador es presenta l'inteligència artificial, que conta en un gran potencial transformador, fins al punt que, qui sap, pugam aplegar a desterrar les dilacions. Sense dubte planteja reptes importants, exigix alguna acomodació conceptual i llegislativa, aixina com previndre, vorejar o, a lo manco, minimisar alguns possibles efectes perniciosos. Pero ahí està. Entre atres coses, pot servir per a millorar la comprensió i l'accés a la justícia a través d'assistents jurídics (com el cridat Ross); per a aportar possibilitats específiques en el procés penal per a l'anàlisis i prevenció dels delictes identificant patrons de comportament delictiu o possibilitats de reincidència, encara que en este moment siguen millorables donats el biaix que s'ha detectat; o per a ajudar en l'anàlisis forense i la recolecció d'evidències, en utilisar grans volums d'informació que permeten analisar gravacions de càmares de seguritat o també accelerant l'anàlisis de proves científiques com la de l'ADN, tot això sense perjuí de les seues incidències en la privacitat i l'encara escassa fiabilitat. Ara be, junt a lo anterior, l'Inteligència Artificial aportarà alguna cosa que, en la meua opinió, és més rellevant encara com és la possible automatisació del procediment, especialment d'actes tan rutinaris i aparentment intranscendents com els de senyalament i notificació que és precisament a on es troben les juntes de dilatació que doten de ductilitat al procediment i, per tant, a on més dilacions es produïxen. Si ad això li afegim que per mig de l'anàlisis predictiu es puga algún dia aplegar a resoldre automàticament, podria conseguir-se que els procediments duraren el màxim llegalment previst, que ve a ser, en el pijor dels casos, de poc més d'un més.

Per supost que tot açò genera desafius ètics i llegals, i, per supost, implica un important canvi cultural. Precisament hui en dia nos centrem en posar-los en evidència. Be és que aixina siga, pero convé no oblidar que la justícia, com alvançava, és un verdader desastre. Si es destaquen tots estos problemes per a excloure l'implementació de l'Inteligència Artificial en l'àmbit de la justícia en lloc d'aportar la forma oportuna per a poder-la conjugar per mig de la necessària adequació conceptual, interpretació correcta o desenroll llegislatiu necessari, no solament estarem desperdiciant totes les ventages que oferix la tecnologia, sino que nos estarem fent partícips i, per tant, còmpliços en el manteniment del colapse judicial i, en general, del desastre de la justícia. Certament una justícia impartida per un juge robot no serà idèntica a la humana, pero en el cas provable de que poguera aplegar a ser equivalent i fins en alguns aspectes superior, a lo manco el nostre servici públic de juistícia desterraria eixe colapse endèmic que nos assota i, per tant, deixaria de generar tantes injustícies com en l'actualitat.