El 9 d'Octubre. Història i tradició

El 'Libre dels Furs' escomença en les següents paraules: «En lo any de nostre Senyor M.CC. XXXVIII. nou dies de Octubre pres lo Senyor en Iaume per la gracia de Deu Rey Darago la ciutat de Valencia».

Després de l'entrada oficial del Rei i el seu sèquit en la nostra ciutat el monarca don Jaume es plantejà la llabor de dotar a les terres valencianes conquistades d'una llegislació pròpia que li facultara engrossar el seu patrimoni.

El Monarca otorgà a la nostra demarcació territorial la categoria de Regne i els va concedir l'independència d'atres territoris baix la seua Corona, donant-nos lleis pròpies que reflectien l'esperit del Monarca.

Conseqüentment devem entendre que el Regne de Valéncia és una fundació creada per voluntat pròpia d'este Sobirà i instituït com a plasmació del seu pensament i voluntat en configurar-ho com una unitat política, jurídica i administrativa a la que dotà d'una série d'institucions de dret públic que varen permetre cert grau d'autogovern.

En el sigle XIII l'esperit jurídic de Jaime I se materialisà en la concessió dels 'Furs' i el otorgament del títul de 'Regnum' cristià, en concebre la seua conquista en un sentit patrimonial que no va descobrir obertament fins a l'ocupació de la capital. Conseqüentment, va sorgir com una plasmació de la voluntat del monarca cristià.

El Sobirà va saber conjugar el pensar i l'actuar. El binomi 'autoritat' i 'llibertat' se va unir en les institucions polítiques baix la premissa de que el rei i el poble han de sometre's a l'imperi de la llei: «La primera cosa que's cove a tot Rei és de guardar tots els manament de sa lig, i que mostre al poble que ell te fermament sa lig, i que la volentat s'acord ab lo feyt», segons s'arreplega en el 'Lliure de Saviesa'.

La celebració del 9 d'Octubre ha de ser un acte de goig, orgull i autoestima dels valencians per commemorar l'entrada oficial del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia, fet que donarà lloc a la creació institucional del regne cristià de Valéncia per decisió expressa d'un monarca conquistador i llegislador.

La commemoració d'este episodi es solemnisava en una llitúrgia religiosa i un acte cívic de caràcter processional en influències d'unes atres cerimònies de l'eixercici de poder que refermava la sobirania règia. Les festes en rememoració d'esta data celebrades a lo llarc del Trescents i del Quatrecents en la ciutat de Valéncia introduïren cerimonial per tal d'organisar l'efemèrides del Nou d'Octubre i que foren expressions festives que tingueren caràcter patriòtic.

En el transcórrer del temps, la festa es va a convertir en una manifestació pública de consciència ciutadana i en un acte d'afirmació de la nostra identitat com a poble a on se foren afegint elements religiosos, institucionals, patriòtics i actes lúdics.

La processó cívica en els estandarts identificatius de la nostra història i l'acció de gràcies en la Catedral Valentina pel fet de l'incorporació de les terres valencianes a la Cristiandat no ha perdut el seu sentit original. Actualment, el símbol extern més significatiu de la celebració és la Senyera Real que ha representat l'exaltació de la sensibilitat i emotivitat de ser i sentir-se valencià durant sigles i el símbol emblemàtic d'una entitat política pròpia.

La celebració de la efemèrides de el 9 d'Octubre deu ser una mostra del sentiment de la nostra valencianitat i un dia de reafirmació de la dignitat dels valencians per commemorar la creació institucional del regne cristià de Valéncia.