¿Llengua valenciana secessioniste?

¿Nostra Llengua valenciana es secessioniste?

¿Secessioniste el valencià al que va evolucionar la llengua romançada que parlaven els mozárabs abans de Jaime Primer?

¿Secessioniste la llengua a la que ya es varen traduir Els Furs en 1261 i en la que únicament es varen publicar totes les lleis del Regne durant 5 sigles?

¿Secessioniste la llengua en la que predicava S. Viçent Ferrer, o varen escriure Ausias March, Isabel de Villena, Joanot Martorell i tots els escritors del nostre Sigle d'Or?

¿Secessioniste la llengua en la que es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat el nostre primer Estatut d'Autonomia?

¿I això nos ho reprochen els que nos importen una llengua estranya, solament desde fa cuaranta ains cuant Ciprià Ciscar va ser Conseller d'Educació i va afirmar que en avant només es parlaria en català?

¡Tot això nos es pot creure!

No. La llengua propia, com una raïl pròpia de la nostra identitat, és un tesor que no només deu respectar-se, sino també cultivar-se i difondre's.

I esta ha segut, és i serà una postura inequívoca de la Real Academia de Cultura Valenciana, posada de manifest en tota ocasió, com, per eixemple, en la Declaració de Principis que va emetre com a conseqüència del Dictamen del Consell Valenciá de Cultura que va donar lloc a la creació de la AVL, en la que va afirmar: «La llengua valenciana, usual per a mes de dos millons d'habitants de la Comunitat Valenciana, es, conceptual, estructural i científicament, una llengua autóctona, i ho es desde una perspectiva genética, geografic-política, lliteraria, sociológica i propiament llingüistica».

Per això hem rebut en agraïment i satisfacció el canvi d'actitut de les nostres noves Autoritats despuix de les últimes eleccions autonòmiques i locals, tancant l'aixeta de finançació a les entitats pancatalanistes i per el contrari recolzant-nos econòmicament a les entitats valencianistes.

Aplaudim la ferma postura de les nostres Autoritats Autonòmiques en contra d'eixa distopia catalana secessionista, pero... em sembla necessari destacar que tots, tots hem d'entendre que, si combatem l'implantació d'uns països catalans que pretenen crear un territori comú de Catalunya, Valéncia i Balears baixe l'imperi de la primera... devem fer-ho també en l'instrument que es va amprar per a intentar justificar-los, com va ser l'imposició del català com una llengua comuna que conformara eixe territori comú.

Imposició a la que, sorprenentment, hem dotat d'un aliat institucional en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, frut exclusivament d'un pacte polític, no científic, que traïciona el valencià que defén el nostre Estatut, exigís la lley que la creá, com a llengua singular, i desobeix la Doctrina del Consell Juridic Consultiu, que li proibix cambiar el nom, firmant un Acort redactat per el Institut d'Estudis Catalans, proclamant, encontra d'eixa singularitat, l'unitat de la llengua catalana en Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, i acceptant que l'entitat normativa per als valencians siga la Secció Filològica d'eixe Institut. És dir cedint una competencia que no té, per a que siga Catalunya la que diga lo que tenim que parlar els valencians en contra del parlar dels nostres majors.

La Real Acadèmia mai acceptarà eixa imposició, que va obedir exclusivament a pactes polítics, despreciant els científics.

Per això hui, ací i ara, vullc aprofitar esta tribuna pública no per a desafiar, que és un vocablo que té un component agressiu impropi d'una Acadèmia, sino per a invitar amablement a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a debatre en els nostres filòlecs i historiadors, quin és, des d'una perspectiva genètica, *geografica-política, lliterària, sociològica i pròpiament llingüística, l'autèntica llengua valenciana; la sorgida de la llengua neo-romançada que parlaven els mozárabes en l'época de la conquista del Rei D. Jaime; quin és la parlada pels nostres escritors del Sigle d'Or, quin és la que té una rica tradició lexicogràfica de sigles en la denominació de llengua valenciana, diferenciada del catalá; com és en definitiva la que ací s'ha parlat durant més de sèt sigles.

Ya vorem si accepten el repte.