Abelles, solitàries faeneres

Mai m'ho haguera imaginat de no haver-ho llegit: les abelles, la majoria, són solitàries. Ho escriu Suzanne W. Batre -del Departament d'Agricultura dels EEUU- investigadora en els mateixos llaboratoris on treballava mon fill -Beltsville (Maryland). Per no haver-ho sabut me sonava ... rar, pero si penses un poc també per aquells arrapacels tan alts de Nova York o pels edificis d'ací treballa i viu gent uns als costat dels atres i se troben més solitaris que la Lluna. I és que, per lo que pareix, les abelles se dediquen a lo que tenen que fer i els problemes dels demés els importen ben poquet. Puix per a 40 o 50 dies que viuen ¿per a qué calfar-se el cap en si açò està be o mal? Fan lo que les manen. Són bencregudes de naiximent; abellots, mascles, i les reines, ames i res més. Tot els ve de son breçol i qui no estiga content faena ne te. La reina pon 3.000 ous diaris, sense cacarejar. No com la gallina que, si ne pon u diari -i ya és rar- mira el rebombori que arma només el solta. Pero no, l'abella Reina s'afanya sempre en els cinc anys que viu i mata al seu abellot només l'engendra per a que no li furte son poderiu. Com també totes les obreres als abellots perque no hi ha que mantindre a qui no treballa, puix la seua vida son «quatre» dies -vullc dir 40- treballant, i, sense treballar uns 120, per estar en hivernació. (Una prova més que servix per a demostrar que el treball no sempre és salut sino que retalla les forces i més quan fa massa calor. Per això també hi ha obreres que se dediquen a refrescar la colmena aventant 440 voltes per segon les seues ales, és dir, 26.400 per minut.) Món curiós éste que tan be conta en «La vida de les abelles», Maurice Maeterlink. Diu que pel Mediterràneu ne tenim més de mil espècies, i si contem que en cada colmena ne són d'entre 40 a 100.000, pensen en aquell tràfec i elles tan recelestials, i damunt per a fer mig kilo de mel tenen que visitar 2 millons i mig de flors. Activitat sempre reglada la de les abelles. La reina pon els ous en les celes de reina, atres, en les dels abellots, i en més en les de les obreres, i segons el breçol on naixen seran després. Mai somien en revolucions. Saben que si la reina mor, la desgràcia els aplega a tots.