Adés casi tot era d'ací

Aquelles hortetes, sembrades de variats vegetals, s'omplien, en variada gama de colors, quan les plantes lluïen flors i fruits. Encara no s'havia produit l'expansió dels taronjars. Si vees algún arbre en un camp era morera, be perque criava cucs de seda o perque volia tindre ombra a on descansar -ell i el seu animal- i poder chamar un cigarret.

Per aquells dies, lo que més se plantava en el terme del meu poble eren: creïlles, boniatos, tomates, fesols, dacsa, lletugues i cols, que era lo que, a sovint, se necessitava per a cuinar. Per a postres teníem: grapadet de cacaus, boniato torrat, tallada de meló, carabassa, raïmet, figues... i poques fruites més. Quan tots estos poductes li sobraven a l'ama, ho venia en el mercat o posava basquet a la porta del carrer a fi de vendre bledes, espinacs, carchofes, cols...o raïm si tenia vinya en el secà.

Hui en dia, la majoria dels productes que se venen -sobretot en els súpers- són de llocs foràneus: Múrcia, Andalusia, del Nort o del Sur o de més lluntà. Poden ser d'Argèlia, Israel, Panamà, Singapur, Ceilà... ya que l'horta nostra té manco llauradors que la conreen tant be com abans.