Ahir, tebeos i jocs, molts; hui, pocs

Els chiquets d'adés, com ningún en casa tenia tele; radio, alguns, i ben poques ganes d'estudiar tots, per a entretindre's, eixien al carrer per vore quí volia jugar. Pero, sense joguets, puix, per a passar-ho be, igual servien sis pedretes i ... fer partida de tres en ralla, que uns gomets i fer-la de trompa, que uns billets de tren i jugar a mort i pam en un tacó de sabata. O, en una pilota -feta de draps- i jugar a fútbol. Joc éste que se practicava manco en el meu poble puix ans preferíem torejar a un gos -fent de bou-i de capa teníem òs o mocador. Per lo que resultava diversió de sobra perillosa, ya que si no te topava el ca, sí que te podia pegar un mós volent-te agafar la muleta. Les chiquetes jugaven: be al sambori, a botar la corda o, en una nineta, a la que li cantaven -fent de mares- i en uns retalls li cosien vestidets nous. Clar que això era, si la mare no dia que les calia ajudar en la cuina, llavar la casa o agranar el corral. Pero als chiquets per a que no estigueren ociosos -quan no hi havia escola i els conills tenien prou menjar-, els deixaven més solts que van les llebres per a que jugaren al carrer, per l'horta o pel barranc. Aixina que quan a u no li apetia caminar, se sentava per l'acera i traguent un grapat de tebeos es posava a gojar de les historietes que contaven aquells cómics que a molts els solien agradar. Pel 1940, encara fruírem le aventures de Micky Mouse, d'Hipo, Monito i Fifí o de Roberto Alcàzar i Pedrín, est últim que se va imprimir en l'Editorial Valenciana fins 1976. Eren cómics que sempre tenien una bona trama, llectura blanca i interessant. Pero més que tots estos tingué llarga duració el TBO, ya que aparegué en 1917 i deixà de publicar-se en 1998. Encara recorde en els embolics que se posava la família Ulisses i els rars invents de professor Franz de Copenhague. Cómic que no arborava cap tendència política i sí un gran enyor per la vida d'un temps passat en pau.