Anant a l'escola fa anys

Un dia -fa açò uns 85 anys- anant a l'escola en la meua germaneta Paquita, un vell -que estava sentat a la porta de sa casa- nos va parar diem-nos: «¿A on va esta parelleta tant ben pentinà i de bon matí?» A ... lo que, li vaig respondre: «Yo, a escola i ella, a costura, ¿li pareix be a vosté?» I ell nos respongué: «Estudieu molt, fills, i feu cas als mestres.» I a l'escola, que estava més prop de l'Ermita que de la nostra llar, anàvem a peu, unes voltes pels carrers de Moncada i, atres, per l'horta, botant séquies i voretejant camps, puix aixina arribàvem més pronte i també podíem de pas caçar algún grill o sangrantana per a poder fer, després en l'escola, alguna que atra trastà. I ya arribats allí, se despedíem, puix encara que els edificis dels chiquets i les chiquetes estaven adossats, cadascú entrava per porta diferent i, el pati, pel mig tenia muret i reixa. Aixina que se veem, pero mai s'ajuntàrem en cap joc durant la recreació. Els parle dels anys 1936, quan els chiquets entràvem en l'aula en un sol llibre, o sense ell, llibreta, goma de borrar i llapicera i en més ganes d'eixir que d'entrar. Les chiquetes també duyen lo mateix, pero ademés, un costureret ya que les calia aprendre a cosir. I per això se dia que les chiquetes anàven a costura no soles per a saber de lletra sino a cosir en didal, perque les mares pensaven en lo que les faria falta quan se casaren. I per a que prengueren eixemple els ho recordava una cançoneta que dia: «La Mare de Deu, quan era chiqueta, / anava a costura a deprendre la lletra / en son coixinet dins la cistelleta.» Eixa que duya tissores, canonets de fil, botons i agulles de cosir, de cap i de ganchet per a fer punt de gancho.