Ben valorats tapins valencians

Des del segle XIII fins al XVII els tapins que confeccionaven els tapiners valencians foren molt apreciats per les dònes riques que volien aparentar ser més altes de lo que eren de normal. Com també no pocs hòmens de l'aristocràcia i alguns jerarques de ... l'Església. I és que els tapins -que eren pareguts a una espardenya entreverada de topolí- foren elaborats pels nostres tapiners posant dos soles: una de suro, per a on se chafava terra i, l'atre, de cuiro a on descansava el peu i éste estava recobert d'oripell o vellut de colors vius, com blau, vert, morat, carmesí, roig ben encés... que resultaven fer ben vistosos els peus. Els dits quedaven a l'aire, al descobert com el taló i estaven nugats per unes correges o vetes; les voreres del tapí les forraven les dònes tapineres, de seda, plens de brodats d'or, d'argent i, també, algunes d'elles, inclús ornats de joyes. Com diu Gual Camarena en un artícul que parla de la «Concordia entre los gremios de zapateros y chapineros de Valencia (1486)». I és que com diu el refrà: «sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners» I clar, els sabaters, veent com el tapiners -en l'Edat Mija- se forraven guanyant-los, escomençaren a fabricar-los i renyiren. Després, se separaren del Gremi que compartien, per a la fi -acabant-se el segle XV firmaren la pau. Pero acordant que els sabaters podien fer chapins d'home -d'una alçària de dos dits- i fabricats en cuiro i que els chapiners no pogueren fer ni borseguís ni polaines.