De cadires baixetes i catrets

Ben cert és que, com adés tant a sovint, no se veuen. Ni quan fa fret i en ella se sentava un vellet a la porta de sa casa -si allí pegava el sol- i, a la seua muller, fent punt de gancho o teixint ... un jersei per a la neta o el net. I d'este recort també se me n'ajunta un atre, ya dins de casa -i al costat de la llar o de la conca- veent als yayos tallant creïlles per a després plantar-les o desfent panolles. I si cap d'estes faenes tenien, és quan la yaya i unes veïnes -propet del foc- feen partida de burro o resaven el rosari. Allí, sentades en cadires baixetes, lmateixes que se traïen per l'estiu per a sopar al carrer i charrar en els veïns que també d'eixa manera sopaven ells. D'estes pot ser que ne quede alguna, pero ya serà més difícil encontrar un catret quan tants ne vees portar ben matí, a moltes devotes per asistir a missa primera. I moltíssimes més quan se feen els set dumenges de sant Josep o se celebrava el mes de Maria. I és que aquells oficis eren llarcs i no era qüestió d'estar dretes, perque els bancs se reservaven per als hòmens. Deferència que, de vegades sobrava, puix molts eren els que preferien esperar a les dònes en el cassino charrant -criticant al govern- i fumant, com se sol dir, més que els carreters.