Un caixó ben ple de pollets

Un caixó a la porta d'una casa volia significar que allí se venia raïm, tomates, melons o carabasses. O que per criar pollets al sol els traïen per a que dins de casa no se constiparen. Els veïes de bonmatí, després de que l'ama de casa ixquera al carrer -en poal, arruixadora i granera-, per a netejar la seua acera. I allí, piulant -tots a una veu- demanàven el desdejuni, que podia ser: mijans de dacsa, pastat de segó o quarta, fulles de lletugues o de bledes..., que ben apressa s'ho menjaven i, qui no s'espavilava, badallant se quedava, si no passava per d'alt alguna mosca i la caçava.

Pero, com els dia, la cosa me va estranyar molt, puix poques dònes, actualment, crien pollets; prou faena tenen en alimentar als fills i nets.

De chicotet, els dillunsos, m'agradava, tornant de l'escola, passejar-me pel Clot -lloc a on se venien: gallines, coloms, conills, pollastres, ànets, pardalets i titots (les vespres de Nadal). Hui, en Moncada, ni Clot reblit d'animals, ni mercat vell sorollós trobaràs perque ya no funcionen.