El draper ambulant

Aquell draper fea bona càrrega, cada volta que passava pels carrers baratant draps per lo que ell duya en son carro. Portava: pigers, plats, taces, porrons, morters, gerres, gots, caçoles, rossejadores... i allà tenies a l'ama de casa regatejant-li al draper a fi de conseguir a lo manco alguna cosa més, com podia ser un plateret o una cullereta. Ara, encara, pot ser que existixquen algunes draperies que arrepleguen lo que els dus -tela, cartó o paper-, pero per lo poc que donen pel canvi, la gent ha optat per tirar la roba vella al contenedor o donar-la ad algún pobret. Pero, este draper res tenia que vore en aquell atre que aplegà a tindre en el segle XVI el seu gremi junt als teixidors de lli i de cotó, puix també com a drapers se designaven als comerciants de teles. Aplegà, inclús, a tindre carrer. Descriu Vicent Boix, en la seua «Valencia histórica i topográfica», de 1862, que: «Draperia» era un tros de carrer que hi havia des de Santa Tecla a la plaça de Santa Caterina. Com també hi havia un atre que se dia Carrer Draperia del Lli que estava situat al principi del carrer de Campaners i que se senyalava en el bando de 9 d'abril de 1412 per a la processó de gràcies per l'acort prés pels parlamentaris de Valéncia, Aragó i Catalunya al tindre que anar al Congrés de Casp.

Noms de carrers que desaparegueren, poquet a poquet, com el rogle de dònes que se fea junt al burro i carro del draper.