Els defensors de Valéncia

Dic açò perque els llauradors que en molt d'amor conreen diàriament la seua horta i quan fan la collita no tenen mai la certea de que guanyaran alguns diners. Malvenen els productes -si els venen- i, ¿qué fan, després?, puix esperar un atre any per vore si tenen millor sort, ya que el camp és una loteria a on rarament els toca la «grossa», a voltes la «pedrea» com també els pot caure una pedregà, un sequera o una aigüarrà i se queden perdent-ho tot. El seu treball no els valgué per a res.

D. Martí Domínguez, mon segón benvolgut director de «Las Provincias», per defendre a la seua terra -Valéncia- se quedà sense càrrec. Per amor al camp valencià, fon fundador del semanari «Valencia Fruits», publicació que encara existix i lluita sempre en favor del llaurador i ya és sort que una revista dure tant defenent al llaurador de Valéncia. Molts menys durà «El defensor de Valencia», publicació diària que va aparéixer el 12 d'abril de 1888 i només que edità eixe número i aixó que se venia per 5 céntims. Aixina que el poc d'amor per la terra no és cosa d'ara. Sempre s'ha deixat que l'agricultor treballara quan poguera i que la sort l'acompanyara i, si no, que canviara de faena. Cosa que, ara, fan molts. Aixina que resulta que, hui, qui sembra i cull no són els natius sino immigrants, pocs blancs i sí d'atres colors.