Els fan un nuc al rabo

Mane qui mane -dretes o esquerres- el mal de l'idioma, no hi ha qui l'acabe. Te fan promesses i reunions, pero les enganyifes catalanistes seguixen en totes les institucions. Per lo que es veu, ni poden canviar la «È» de Valéncia. Ni en ... cap llibre d'escola, ni en els papers de l'Administració. En fi que per culpa de revoltes per ací i manifestacions d'independència per allà, podem viure en pau en tota Espanya. I ¿qué fan els governants per a tranquilisar al poble? Res: com si li feren al gat un nuc al rabo. Pareix que els resulte difícil fer cap canvi. Com resulta també hui poder peixcar una anguila, per qualsevol séquia, puix per ella ni aigua passa. I per no ploure, descontenta està tota Espanya i gatinyant-se els uns en els atres. I pel món matant-se fent guerres. Aixina que no sé si a la fi, per desconfiar del governants acabem dient com aquell de la cançó: «Com res a mi em ve de nou / ni de res del món faç cas / lo mateix m'encontre al ras / quan fa sol, que quan te plou».