Hui, poques mosques revolen

Pero aixina i tot, l'atre dia estant dinant, nos entrà una en el menjador. I armà un gran rebombori: dòna, fills i nets -servilleta en mà- intentaren aüixar-la, pero tot intent resultà en va, puix ella anava de plat en plat intentant probar ... lo que s'havia guisat. I quan se cansà de riure's de tots els caçadors se'n va anar per la finestra o pel balcó. Eixa visita, puix, resultà ser més que una molèstia una diversió. Otra cosa haguera segut si en lloc d'una n'hagueren entrat més, com adés, quan pels corrals i carrers ne revolaven a millers, puix femers els hi havia en casi totes les cases i fematers, no, que arreplegaren el fem. Éste se'l guardava cadascú en el corral per a dur-lo al camp quan fora menenester. Allí fermentava i, picant, escarbaven gallines, ánets i pollets. I allí mateix eixèrcits sancers de mosques les tenies contentes ballant. I com dotores que són elles t'entraven en la cuina, al sentir el baf atractiu de lo que s'estava guisant. Eren, puix, unes estorbafestes, molestoses recalcitrans que sense que tu volgueres les tenies de veïnes o de «okupes» en ta casa.