Moda, hui; antigalla, demà

Lligc a Buffon que diu: «Les dònes perses tenien modes paregudes a les indies: se foradaven no solament les orelles sino el nas i en ell se clavaven agulles.» ¿No ho fan, a hores d'ara, algunes de les nostres chiques i chics i ben complicat ho tenen sonar-se quan se constipen? Com per moda també ells van manco a casa del barber, puix qui no se rapa el cap, se deixa bigot, barba i llarc cabellam per a després fer-se topo com les yayes duyen adés i també com elles alguns portant, en les orelles foradades, arracades penjant.

També si ahir les velles duyen el monyo blanc per natural, ara, moltes el duen pintat de vert, blau, roig o morat, com si dugueren un arc de sant Martí en el seu cap. Com per modernitat se visten en pantalons i faldes esgarrats, com adés els duyen els pobrets per no poder-los ni apedaçar. Pero no, la qüestió és anar al pas de la moda, eixa que trota més que camina. Aixina que escolten lo que diu una que és entesa en la matèria com Carolina Herrera: «No hi ha cosa que faça més vella a una dòna que vestir-se com les jòvens.» Pero aixina i tot la moda la seguix qui pot inscriure's en eixe marató, perque com dia Oscar Wilde: «Ella fa posible, per un temps, que lo fantàstic se faça realitat.»