Pel baf de la cuina

El baf caser s'expandia per tota casa que podia encendre el foc i guisar -o que l'amo allí treballava. Era quan tu, al passar per aquella porta (inclús anant a ulls tancats), sabíes que te trobaves, just, davant d'una barberia, un forn, una sabateria -espardenyeria-, o d'aquella que venia carn de gallina i pollastre, del carnicer, del carboner, del toldador, de l'estanc, la lleteria o casa del menescal al que acodien a diari de visita els animals. Caduscú d'ells emanava el seu olor -perfum o pudor- que com he dit encara que no tingueres els ulls oberts sabies a on te trobaves. I és que totes tenien la seua emanació particular com la que desprenia la del tio Blai l'herbasser (en Moncada), aquell que també era músic i tocava els plats i que a voltes, fent el passacarrer per festes, dirigia la banda en soltura, igual o millor que el mateix director. Sabia molt be donar la cadència, el ritme i el sò en precissió a la peça que s'interpretava sense batuta en la mà, cosa que no podia, ya que, com he dit, tenia els plats.