¿Perqué hi havia tantes moreres?

Albercocs que la conservera els transformava en melades, sucs, compotes i almíbars de bona qualitat.

Tornats a casa del tio, ell me va dir: «Vine en mi i sabràs perqué tinc una morera.» I allá que aní. Ixquérem al corral i va obrir un portaló que donava entrada a una estància molt oscura en la que, sobre uns taulons, hi havia milers de cucs de seda, menjant fulles de morera en gran fruïció. I és quan mon tio me digué: «¿Has vist perqué yo tinc una morera com la tenen també molts dels meus paisans?» I vaig comprendre que raó tenia de poseir aquell arbre per a poder alimentar centenars de cucs treballadors que menjaven o filaven seda, daurada o blanca, en el seu propi capoll. Capolls que, després de bollir-los i secar-los se duyen a la fábrica de la seda -del meu poble- a on treballà la meua mare. Fils en els que se confeccionaven teles, en atra fábrica que estaba propet d'allí -a sols un carrer- i crec que encara existix i se diu de Mariano Garin. Fàbrica en la que treballaren dos de les meues germanes: Paquita i Maria del Carme, teixint teles de tacte suau i vellutat, per a trages de valenciana, casulles, camisses...

Recorde aquella morera -i les que hi havia en el Ravalet-, puix també les visitàvem els menuts, i no sempre era per collir fulles de morera, sino pels seus fruits -negres o blancs- que tenien un gust exquisit.