Quan escoltí dir: «escudella»

De pronte, me posí a pensar. Fon estant yo sentat en el meu ambulatori i tenint al costat una velleta que tindria ma mateixa edat, ... és dir, cert, els 100 anys més prop que els 27, quan arribà una atra -pot ser de la mateixa quinta-, que, al vore-la, exclamà: «¡Chica, quína casualitat!» (i yo pensí, de casualitat res, perque a la nostra edat és més normal vore's allí que a l'eixida de missa o del cine, llocs als que solies anar.) I encentà la conversació dient: «Vinga, escudella'm algunes notícies». I, llavors, recordí lo que el meu yayo acostumava, quan se sentava a taula, dir-li a la yaya: «Escudella l'arròs que está millor calent que gelat.» I també haver-la dit el meu companyer de treball -Escandell,- que me la soltava després de vindre de vacacions: «Escudella'm alguna cosa que haja passat en el periòdic estant yo ausent.» I li contava que havia vingut Pigmalión, o Josefina Salvador i que Vicent Estellés, com era d'habitual, anava demanant alguna aspirina, o si nos havia visitat algún personage -actor de cine, prestidigitador, boxeador, alcalde... o el corresponsal d'Algemesí, que nos duya, pel juliol, algún meló d'Alger. Es dir, que eixa parauleta estava en l'us corrent; en canvi, ara, l'escolte poques voltes. També estava present en molts refrans dels que recorde alguns: Qui menja escudella de carn, menja galant.-Molta verdura i poca carn, escudella de fam.-Escudella a migdia és tesor; de vesprà, plata i, a l'endemà, mata.-Escudella reposada, bona menjada.-L'escudella manté el cos i la boljaca de la jove i de la vella.-Escudella sense porc ni val molt ni poc.-Diu el doctor: escudella de porc, vedella o gallina, la millor medicina, per a tu i per a la veïna.-Escudella vegetal ni la vol el gos ni tampoc el gat.-Qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa...